Aproximacions

Dimarts
15
Florència




Florència és considerada com el bressol del Renaixement i destaca per la seva riquesa arquitectònica i els seus museus. El domini de la ciutat per part de la família dels Mèdici és fonamental per entendre el paper d'aquesta ciutat a la història de l'art.
El desenvolupament literari, artístic i científic que es va esdevenir a Florència als segles XIV-XVI va tenir com a motor principal l'amor pels diners per part dels florentins i la seva ànsia d'ostentació de la riquesa.
Afegit a això, la crisi de l'Església Catòlica (especialment la controvèrsia sobre el Papat d'Avinyó a França i el Gran Cisma), juntament amb els efectes desastrosos de la pesta negra, va comportar una revisió crítica dels valors medievals que va donar com a resultat una revaloració dels valors de l'antiguitat clàssica. Florència es va beneficiar tant materialment com culturalment d'aquest gran canvi social.
La visita
Al cor de la ciutat es troba la font de Neptú (Fontana di Nettuno), una obra mestra de l'escultura marmòria.
El riu Arno, que passa enmig de la part vella de la ciutat, ocupa un lloc rellevant en la història florentina. Un dels ponts, en concret, és únic: el Ponte Vecchio, característic per la multitud de botiguetes que s'hi construïren al damunt. Realitzat per primera vegada pels etruscos en temps molt reculats, aquest pont és l'únic de la ciutat que va restar indemne durant la Segona Guerra Mundial.
El palau més famós de la ciutat és el Palazzo Vecchio, que ha esdevingut un monument a la família dels Mèdici que va dominar Florència durant el segle XV. Ben a la vora hi trobem els Uffizi (Galleria degli Uffizi), un dels museus d'art de més anomenada d'arreu del món. A més a més dels Uffizi, Florència compta amb d'altres museus: el Bargello es concentra en l'escultura, i s'hi allotgen moltes obres mestres de Donatello, Giambologna i Miquel Àngel. La col•lecció de l'Acadèmia (Accademia) compta amb el David de Miquel Àngel i els seus Esclaus.
A l'altra riba de l'Arno (l'oltrarno per als florentins) trobem el gran Palau Pitti (Palazzo Pitti), decorat amb la col•lecció privada dels Mèdici. Al costat del palau es troba el Jardí de Bòboli (Giardino di Boboli), elaboradament decorat amb moltes escultures d'interès.
L'església de Santa Croce conté les tombes monumentals de Galileu, Miquel Àngel, el Dant i altres persones famoses de la història florentina.
La joia arquitectònica de Florència és la catedral de Santa Maria del Fiore, coneguda simplement com "el Duomo" (és a dir, "la cúpula"). També és digne d'esmentar-se l'adjacent Baptisteri de Sant Joan, amb les famoses portes de bronze de Gioberti.


Dimecres
16
Roma



Roma és la capital d'Itàlia i l'antiga capital de l'imperi Romà, és una de les ciutats turístiques i culturals per excel•lència, no només per les seves restes romanes, si no també per tenir autèntiques joies del Renaixement i del Barroc . És coneguda com “la ciutat dels set turons” (Aventí, Capitoli, Celi, Esquilí, Palatí, Quirinal i Viminal), turons que marquen l'origen i el desenvolupament territorial de la Ciutat.
A la zona oest de la ciutat, es troba el Vaticà, un estat independent d'Itàlia, centre de l'Esglèsia Catòlica, que també visitarem.

L'origen de la ciutat es situa cap al segle VIII abans de Crist, quan a poc a poc s'ajuntaren els habitants dels diferents turons que l'enmarquen. Les primeres construccions romanes que trobam a la ciutat daten del segle VI adC.

La llegenda sobre l'origen de Roma conta que els bessons Ròmul i Rem, fills de Mart, foren abandonats quan varen néixer, afortunadament, una lloba els va trobar i els va alletar, els nadons varen aconseguir créixer sans i forts. Però una vegada adults Ròmul va matar al seu germà i va fundar Roma. Avui en dia el símbol de la ciutat segueix essent la lloba i els dos nens.

La nostra estada a Roma no serà molt llarga, però intentarem que sigui suficient per a adonar-nos de la importància històrica d'aquesta ciutat, i per a acabar amb ganes de tornar-hi per a poder descobrir més tranquil•lament els seus carrers i la seva gent.

La nostra visita consisteix en una passejada pel centre de Roma des del Coliseu fins a la Ciutat del Vaticà fent moltes i diverses parades per observar les obres d'art que ens anirem trobant al llarg de tot el camí.


La visita:



1. COLISEU

El Coliseu és una autèntica meravella arquitectònica de l'antiguitat i símbol de la Ciutat Eterna en el món sencer. El Coliseu és el major i més espectacular edifici construït en època romana, on es celebraven les famoses lluites de gladiadors i feres.

Fou construït en vuit anys (72- 80 d. C) per la dinastia Flavia (d'aquí que també es conegui amb el nom d'amfiteatre Flavi) sobre els terrenys ocupats pel llac artificial del Domus Aurea, la magnifica residència de l'emperador Neró.

Per la seva inauguració es celebraren cent dies de jocs. En el Coliseu tenien cabuda 60,000 espectadors, que entraven a través dels 80 arcs enumerats. La programació dels jocs consistia en caceres de feres al matí, execucions de condemnats al migdia i combats de gladiadors a la tarda.
La zona subterrània, en el centre de l'arena, es destinava a les gàbies dels animals .

Durant l'Edat Mitjana el Coliseu fou transformat en una fortalesa i fou, posteriorment, utilitzat com un magatzem de materials per a la construcció.





2. FORO ROMÀ:

El Foro Romà és la zona arqueològica més important de la ciutat. Era el centre de la vida pública romana, la zona en torn a la que es desenvolupà l'Antiga Roma. Aquesta zona fou ocupada i poblada durant el segle VII a. C. El Foro és convertí en el centre de les activitats polítiques, religioses i comercials de l'antiga Roma.

Alguns dels edificis principals que allà s'ubicaven eren les basíliques, utilitzades per les reunions de negocis i per l'administració de justícia, la Cúria, que era la seu del Senat, temples, arcs triunfals, monuments, escultures, ... travessades per la Via Sacra, que era la via de processó que connectava el Foro amb el Coliseu.

Els monuments del Foro Romà foren coberts en la seva pràctica totalitat durant l'Edat Mitjana i utilitzats com a zona de pastura bovina. No fou fins al segle XIX que es començà la recuperació i restauració de la zona.



3. PIAZZA CAMPIDOGLIO:

Aquesta plaça és l'antiga seu del temple més important del culte a l'Estat, per això és considerada la primera plaça moderna de Roma.

El Campidoglio ha estat sempre un lloc predominant en la vida de la ciutat des de la seva primera construcció al segle XII, com a centre de l'administració municipal.

La plaça, tal i com està en l'actualitat, fou dissenyada per Miquel Angel al 1536, un dels artistes més grans del Renaixement i de tots els temps. La plaça s'orientà en aquests moments cap a la Basílica de Sant Pere, (abans estava orientada al Foro Romà) , aquest és un fet molt simbòlic ja que implica un canvi de mirada durant la Roma del Renaixement, passant a reconèixer a l'església com a la màxima autoritat de la Ciutat.



4. EL PANTEÓ:

El Panteó és una de les obres mestres més impressionants de l'arquitectura de tots els temps. És un temple circular construït a principis de l' Imperi Romà. Fou edificat durant l'època de l'emperador Adriano, en el segle II d.C., amb la intenció de que fos un temple dedicat a tots els Déus.

A l'any 608 el temple fou entregat per l'emperador com a donatiu al Papa Bonifaci IV, que el transformà en una església dedicada a la Verge i a tots els sants i màrtirs. Avui en dia el Panteó és considerat com una de les estructures més ben conservades de l'antiguitat.

L'edifici és un clar exemple de la perfecció de l'arquitectura romana. Allà es troba la tomba de Rafael





5. PLAZA NAVONA:

és una de les places més famoses de Roma degut a la seva bellesa i a les obres Barroques que allà es troben.

La plaça es troba situada al centre de Roma sobre un antic circ romà (el circ de l'emperador Domiciano, s.I d.C.), la plaça conserva les dimensions del traçat original i té forma elíptica.

És considerada una de les meravelles del Barroc. La “Fontana dei Fiumi” , també coneguda com les fonts dels quatre rius de Bernini, fou construïda al 1651 per un dels artistes més destacats del Barroc, Bernini. En aquesta plaça també es troba ubicada d'església de Santa Inès, de Francesco Borromini.

La font de Bernini representa els quatre rius coneguts en l'època Barroca com els més grans de cada continent: el riu de la Plata, el Daubi, el Ganges i el Nil. Bernini a través de les figures de la font expressà la seva opinió sobre l'església de Santa Inès, que fou realitzada pel seu rival: Borromini.

En el passat la Plaça Navona era una zona de mercat i un escenari de grans festes, durant les quals s'inundava parcialment per a ser l'escenari de les passarel•les dels carruatges de les famílies aristocràtiques. Avui en dia, segueix ocupant un paper central en la vida de la Ciutat Eterna.



6. FONTANA DE TREVI:

Si el temps ens ho permet ens desviarem una mica del camí per arribar fins a la Fontana de Trevi. Aquesta és la font més gran i més ambiciosa de totes les fonts Barroques de Roma. Es troba situada a l'encreuament de tres carrers, i marca el límit d'antic aqüeducte romà “l'Aqua Virgo” que subministrava aigua a l'Antiga ciutat de Roma.

La Font és una exaltació de l'aigua com a símbol de vida , benestar i canvi. Fou dissenyada al segle XVIII per l'arquitecte Nicola Salvi.

La Font resulta molt impactant pel contrast que hi ha entre les seves grans dimensions i les petites dimensions de la plaça on està ubicada.



7. LA CIUTAT DEL VATICÀ

Acabarem la passejada a la Ciutat del Vaticà.

La Ciutat del Vaticà és un estat independent des del 1929, arrel dels pactes de Letran. Està edificada en el lloc en que San Pedro va sofrir martiri i on fou sepultat. És l'Estat independent més petit del Món, tant en àrea com en població.

En el segle IV d.C., l'emperador romà Constantí (primer emperador cristià) va edificar una basílica, que fou successivament destruïda i reconstruïda al llarg de 120 anys (des del 1506 fins al 1626). En aquest darrer projecte de reconstrucció i ampliació de la nova església, que passaria a ser la més gran del món (22,000 m2 de superficie total), participaren els arquitectes de més renom de l'època: Bramante, Miquel Àngel i Maderno, entre molts d'altres.
Al Vaticà és el lloc on es troba la Santa Sede, que és la màxima institució de Govern de l'església catòlica.
La Ciutat del Vaticà inclou el turó del Vaticà (mons vaticanus, nom d'origen pre-cristià) i els Camps del Vaticà, on hi ha la Basílica de Sant Pere, la Capella Sixtina i els Museus del Vaticà. També pertanyen al Vaticà altres edificis de dins de Roma però externs a la Ciutat.

Dijous
17
Pompeia/Nàpols

Nàpols (en italià Napoli, en napolità Napule) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la capital de la regió de la Campània. Nàpols supera el milió d'habitants (anomenats napolitans), i els tres milions si considerem la seva àrea metropolitana. Està situada a meitat de camí entre el Vesuvi i una altra àrea volcànica, els Campi Flegrei.

Pompeia (en llatí Pompeii, en grec Pompeia, en italià Pompei) fou una ciutat de la Campània a la Badía de Nàpols a la desembocadura del Sarnus (Sarno) i al peu del Vesuvi, entremig d'Herculà i Stabia.
Estrabó diu que era una ciutats del oscs que després fou ocupada pels estrucs i més tard pels samnites, que barrejats van originar el poble dels campanis.
Va passar a Roma amb la resta de Campània: el 310aC és esmentada per primer cop quan una flota dirigida per P. Cornelius hi va desembarcar i des allí van assolar el territori de Nucèria.


L'explosió del Vesuvi el 79.
A la segona meitat del segle I aC la ciutat va esdevenir lloc preferit dels romans per les seves segones residències. Moltes vil•les es van construir a la ciutat i rodalies. Ciceró hi va tenir una vil•la. La ciutat va continuar igual sota l'Imperi i era cada vegada més important. Sota Agust probablement va rebre una nova colònia (Colonia Veneria Cornelia Pompeia).
Seriosos disturbis es van produir el 59 entre els ciutadans i els colons vinguts de Nucèria, amb força persones mortes i ferides; com a càstig es van prohibir les obres de teatre i les exhibicions de gladiadors per 10 anys. El 5 de febrer del 63 va patir un terratrèmol i va quedar parcialment destruïda. Just s'havia reconstruït quan fou colgada de cendra per l'explosió del Vesuvi el 79.
La ciutat no fou reconstruïda fins al segle XIX amb el nom de Valle di Pompei a l'entorn del santuari de la Mare de Déu del Roser, important centre de pelegrinatge.
El 1748 es va començar a excavar i els treballs regulars van començar el 1755. Les principals troballes a les excavacions són extensament explicades en italià a excavacions arqueologuiques de Pompeia ,en itàlia

La visita
La visita del cor de la ciutat resulta interessant i en especial la zona anomenada Toledo i Castel Nuevo, on es poden trobar multitud de restes arqueològiques. La visita del barri espanyol és també de gran atractiu. Una altra zona interessant és la visita del castell dell’Ovo i Chiapa (barri coster).

POMPEIA

És la ciutat romana millor conservada del món i es troba situada a tan sols 20 minuts de la ciutat de Nàpols. El 24 d’agost de l’any 79 d JC, una sobtada erupció volcànica del Vesuvi sepultà aquesta pròspera ciutat. Per la seva magnífica conservació de les edificacions, és molt interessant visitar el foro, el teatre, l’amfiteatre, les termes, lupanar i algunes de les vivendes com la casa del Faune o la casa del Vettii.

Divendres
18
Malta/ La Valetta
MALTA- LA VALLETTA

L’arxipèlag de Malta està configurat per les illes de Malta, Gozo, Comino i illots deshabitats. Està a 93 km de Sicília i sempre ha estat una illa molt desitjada pels diferents pobles colonitzadors. Per aquestes illes han passat molts de pobles: sicilians, bizantins, musulmans, britànics, etc. És coneguda per la presència del Cavallers de Sant Joan. Des de maig de l’any passat forma part de la Unió Europea.


Història En el 1000 adC, els fenicis van ocupar les illes, i les van cridar "Malalt" (Refugi Segur). En el 736 adC, els grecs van ocupar la illa convertint-la en la colònia de Melita. Les illes van passar després al control de Cartago (en 400 adC) i després de Roma en 218 adC Les illes van prosperar sota el domini romà. Durant aquest temps Malta va ser considerada un municipium i una feodorata civitas. Encara es conserven moltes restes de la presència romana, testificant la propera relació entre maltesos i els romans El Lloc de Malta de 1565 . Després d'un breu domini bizantí en 533 i, un probable saqueig dels vándalos, van ser conquistades en 870 pels àrabs, la influència dels quals pot ser trobada en la moderna llengua maltesa, una llengua fortament romanitzada que originalment deriva de l’àrab vernacle. En 1090, els àrabs van ser finalment substituïts pels normans de Sicília, amb el que Malta va tornar a ser cristiana. Va anar en aquesta època quan va ser creada la noblesa maltesa, que encara roman avui dia: hi ha 32 títols que encara s'usen, sent el més antic dels Barons de Djar il Bniet i Buqana. A partir de 1282 Malta passa a formar part de la Corona d'Aragó,juntament a Sicília, després de la conquesta pels almogavars catalans i aragonesos de Roger de Lauria. AL passar en el segle XVI la Corona d'Aragó i els seus dominis de la Corona a la monarquia hispànica, en el 1530, el Rei Carlos I d'Espanya donó aquestes illes als Cavallers Hospitalaris, en aquell moment coneguts com l'Ordre de San Juan de Jerusalem i Rodas, ja que Solimán el Magnífic els acabava d'expulsar de les seves fortificacions en Rodas. Els Cavallers Hospitalaris, millor coneguts com l'Ordre de Malta, mitjançant intervenció del Papa Clement VII, no només van obtenir Malta, sinó que també van rebre Trípoli, tot això sota la condició de romandre neutrals en conflictes entre nacions cristianes. En 1565, 40.000 soldats otomans de Solimán el Magnífic van assetjar Malta amb l'objectiu d'annexionar-la a l’imperi Otomà (vegi's Gran Lloc de Malta). Com en aquella època, els musulmans dominaven el nord d'Àfrica, la caiguda de Malta hagués lliurat protecció als vaixells mercants otomans que navegués al llarg de tot el Mediterrani. Després de la derrota turca, tant espanyols com turcs van perdre interès a controlar en la seva totalitat el Mediterrani. Per a protegir la illa de futurs desembarcaments turcs, es va construir una ciutat fortificada en la península del munti Sceberras, batejada La Valeta, en honor del Gran Maestre Jean Parisot de la Valette. El domini dels Cavallers Hospitalaris va acabar quan Napoleó va conquistar les illes en 1798 (vegi's Conquesta francesa de Malta). L'ocupació francesa va ser impopular, no obstant això, a causa de la seva negativa actitud cap a la religió. Els maltesos es van rebel•lar contra ells, i els francesos van ser forçats darrere de les fortificacions. Gran Bretanya, en conjunt amb el Regne de les Dues Sicilias, va enviar municions i ajuda. Els britànics també van enviar la seva flota, que instigava un bloqueig a les illes. Les aïllades forces franceses, sota el general Claude-Henri Belgrande de Vaubois es van rendir en 1800, i els britànics van prendre el control de les illes, convertint-se en un protectorat i va ser presentat per diversos líders maltesos a Sir Alexander Ball. . En 1814, com part del Tractat de París, Malta va passar a ser oficialment parteix de l'Imperi Britànic. A causa de la seva proximitat amb el Canal de Suez va passar a ser usada com port d'escala cap a la Índia i va ser caserna general de la flota fins a mitjans de la dècada de 1930 . La independència de Malta va ser concedida el 21 de setembre de 1964 .



La visita

La nostra visita se centrarà en la capital: La Valletta, que rebé el nom en memòria del defensor d’aquesta ciutat amurallada contra els invasors turcs el segle XVI. Té molts edificis interessants i palaus de l’Ordre de Malta per visitar. Una passejada per la ciutat, simplement, és una meravella..


En la Catedral de San Juan, construïda en el 1577, es pot apreciar el llenç de La decapitación de San Juan, del mestre Michelangelo dóna Caravaggio, qui va viure uns mesos en la illa però va ser expulsat per cometre assassinat. En la seu de govern, situada en l'antic Palau del Gran Maestre l'Armeria, es poden apreciar més de 5.000 armadures de l'Ordre de Malta. En La Valeta es troba el museu de Belles Arts, el museu d'Arqueologia, el Fort Sant Elmo i el Museu de la Inquisició.
Quant a història, els museus Marítim i del Gran Lloc de 1565, revelen el passat belicoso de les petites illes. El Museu Nacional de la Guerra i el Refugi de la Segona Guerra Mundial mostren informació sobre conflictes més recents.

Dissabte
19
Tunissia/Cartago TUNISIA ( CÀRTAGO I SIDO BOU SAID )

Fundada l’any 810 a de c, la ciutat de Cartago està situada a l’extrem Nord-est del Magreb, al golf mediterrani de Tunísia. La seva privilegiada situació geogràfica va permetre el desenvolupament d’un imperi polític i comercial.
Els mariners cartaginesos foren dignes successors dels navegants fenicis. Varen estendre la sobirania de Cartago sobre les colònies fenicis del mediterrani occidental i en fundaren moltes més.
Entre les colònies cartagineses podem destacar les grans illes del mediterrani com: Còrsega, Cerdanya, Balears i una part de Sicília.
De l’any 264 a d c s’iniciaren les Guerres Púniques enfrontant l’imperi romà amb el cartaginès. El 146 de la nostra era, els romans destruïren la ciutat, desapareixent els darrer restes de civilització fenícia.


Conta la llegenda que Cartago va ser fundada en el 814 adC per Elisa o Dido, germana de Pigmalión, rei de Tir. Dido havia escapat de la ciutat de Tir, en Fenícia, perquè la seva germano Pigmalión ambicionant un tresor de Siqueo, espòs de Dido, la va obligar a convèncer a Siqueo que li revelés la seva ubicació. Dido li va dir a Pigmalión que busqués el tresor en un lloc equivocat i ell, confiat, va assassinar a Siqueo i va córrer a buscar el tresor en un lloc mentre Dido ho desenterrava de la seva veritable ubicació. Amb el tresor i els seus seguidors es va embarcar a les costes mediterrànies del Africa (Dux facti erat femina. Era una dona la qual dirigiria l'empresa). Va arribar a la regió habitada pels libios i els va convèncer li obsequiessin una porció la terra per a fundar una ciutat i van prometre regalar-li el que ocupés una pell sencera de bou. Ella va manar a tallar la pell en fines entenimentades i així va demarcar els grans límits del que es convertiria en Cartago. Hi ha dues versConta la llegenda que Cartago va ser fundada en el 814 adC per Elisa o Dido, germana de Pigmalión, rei de Tir. Dido havia escapat de la ciutat de Tir, en Fenícia, perquè la seva germano Pigmalión ambicionant un tresor de Siqueo, espòs de Dido, la va obligar a convèncer a Siqueo que li revelés la seva ubicació. Dido li va dir a Pigmalión que busqués el tresor en un lloc equivocat i ell, confiat, va assassinar a Siqueo i va córrer a buscar el tresor en un lloc mentre Dido ho desenterrava de la seva veritable ubicació. Amb el tresor i els seus seguidors es va embarcar a les costes mediterrànies del Africa (Dux facti erat femina. Era una dona la qual dirigiria l'empresa). Va arribar a la regió habitada pels libios i els va convèncer li obsequiessin una porció la terra per a fundar una ciutat i van prometre regalar-li el que ocupés una pell sencera de bou. Ella va manar a tallar la pell en fines entenimentades i així va demarcar els grans límits del que es convertiria en Cartago. Hi ha dues versions de la seva mort. La primera afirma que Jarbas, el rei dels libios, va voler casar-se amb ella. Però Dido, fidel al record del seu espòs, es va suïcidar apunyalant-se en el cor. L'altra versió és la qual apareix en la Eneida de Virgili. En ella es relata com Dido, abandonada per Enees, es clava l'espasa d'aquest en l'estómac i es llança a la pira on havia ordenat cremar les possessions d'Enees, abandonades en Cartago, i ja podrides.ions de la seva mort. La primera afirma que Jarbas, el rei dels libios, va voler casar-se amb ella. Però Dido, fidel al record del seu espòs, es va suïcidar apunyalant-se en el cor. L'altra versió és la qual apareix en la Eneida de Virgili. En ella es relata com Dido, abandonada per Enees, es clava l'espasa d'aquest en l'estómac i es llança a la pira on havia ordenat cremar les possessions d'Enees, abandonades en Cartago, i ja podrides.






La Visita
Podem anar a visitar Càrtago ,

Cartago va ser una ciutat antiga, situada a 17 km de la ciutat de Tunis (a l'actual Tunísia). Va ser la capital de l'estat cartaginès fins a l'any 146 aC, i després ciutat romana important.
Orígens i fundació
Originàriament va ser una colònia fenícia, fundada, segons la tradició, l'any 814 aC per la llegendària Dido o Elisa, que havia fugit de Tir. Cartago es va establir mitjançant la compra de territoris al nadius pels que es va pagar un tribut durant segles. Va col•laborar estretament amb la colònia fenícia d'Útica, fundada 287 anys abans. Segons la llegenda la seva creixent prosperitat va provocar l'atac d'Hiarbes, rei dels númides que va oferir a Dido (Elisa), la fundadora i germana del rei Pigmalió de Tir, o bé casar-se amb ell, o la guerra, i ella, fidel al seu espòs, es va suïcidar.
N'ha estat discutida recentment la data de fundació, ja que les troballes arqueològiques més antigues són, com a màxim, del segle VIII aC. De l'època cartaginesa no són coneguts vestigis de la ciutat, arrasada pels romans el 146 aC, a la fi de la tercera guerra púnica, després d'un setge desesperat i famós. En resten, però, l'estructura del port, un santuari anomenat arbitràriament de Salambó, dedicat a Tanit i a Baal-hammon, i un gran conjunt de necròpolis.
Aquest cementiri, malgrat que forma una gran unitat, és citat a la bibliografia amb diversos noms segons els sectors. La part més antiga, dels segles VII-VI aC, correspon a les zones anomenades de Dermech i Douimes. Segueixen Ancona, del segle V aC, Ard el Kheraib i Dar el Morali, del segle IV aC, mentre que l'època final es troba representada sobretot a les zones de Santa Mònica i Odèon.
Els objectes trobats a la necròpoli són la base essencial per al coneixement de la cultura material de la ciutat durant l'època púnica, conservats ara sobretot al Musée du Bardo de Tunis.

Diumenge
20
Tornada a Barcelona


Dilluns
21
ARRIBADA PORT BARNA