dimecres, 23 d’abril del 2008
dimarts, 22 d’abril del 2008
dilluns, 21 d’abril del 2008
Les fotografies trigaran un poquet més. Per favor, esperau una mica (10 - 15 minuts)
ESPERAU UN POQUET MÉS: LES FOTOGRAFIES ESTAN SORTIN ARA DEL FORN
diumenge, 20 d’abril del 2008
Atenció!!!
Demà, sobre les vuit de la tarda, posarem un enllaç al Bloc del viatge, és a dir: aquí mateix, mitjançant el qual podreu accedir als àlbums fotogràfics. Posteriorment els completarem amb les fotografies particulars que els alumnes ens facin arribar.
Dia de relax
Pep Joan Noguerol Crespí i Pere Lladó Sureda.
Avui no hi ha gaires coses a dir, avui ha estat un dia que no havíem de visitar cap ciutat i ho hem aprofitat per descansar.
Després d'una nit moguda amb tots els sentits, avui dematí la majoria ens hem aixecat més be a l'hora de dinar que de berenar.
Hem anat gran part de la classe a cantar a un Karaoke i teníem com a públic les persones que viatgen també amb el mateix creuer, hem rigut molt, hem cantat molt i hem deixat una gran imatge de Es Liceu a tots els confins del mediterrani.
Ara alguns estan fent voltes pel vaixell, altres fan les maletes i alguns toquen els tambors tunisians pels passadissos.
Avui probablement anirem a dormir prest, ja que demà ens espera un dia mogut i “estressant”.
Concloent: Pensàvem que seria un dia avorrit, però al final sempre trobem coses a fer.
Ara farem la següent nominació de premis
Premi marmota: Habitació 8028 (Eduard Santandreu, Biel Amengual, Xavier Alomar i Pere Lladó)
Premi als més sorollosos: Els que encara no estan escanyats i tenen energia per fer gresca.
Premi al desordre: Habitació 8008 (Jaume Garrido, Lola Homar, Anabel Pérez i Mar Cuellar)
Premi als més bromistes: Habitació 8020 (Ana Mártinez, Biel Pons i Virgínia Rodriguez)
Premi als més bons al·lots: Habitació 8040 (Llucia González, Pere Hernàndez, Neus Buades i Jordi Muntaner.
Premi a l'ordre: 8016 (Clara Galisteo, Génesis Argudo, Marga Rodríguez i Noelia del Rio)
Premi als més perduts: 8036 (Fabio Munar, Jose Luís Vilas, Marc Pérez i Franscesc Segòvia)
Premi als millors quadres artístics: Habitació 8032 (Alex Trepat, Pablo López, Dani Ródenas i Pere Pérez)
Premi als que més es fan esperar: Habitació 8024 (Pep Joan Noguerol, Joan Bauzà, Borja Montaner i Tomeu Seguí) i Anabel i Marta.
Premi als que més tarden en arreglar-se: Marta Pagán, Gori Conejero, Francisco Franco i Sanda Capó.
Premi als més simpàtics: Els nostres fantàstics professors, Michenstein & Camomila's Sisters.
Avui no hi ha gaires coses a dir, avui ha estat un dia que no havíem de visitar cap ciutat i ho hem aprofitat per descansar.
Després d'una nit moguda amb tots els sentits, avui dematí la majoria ens hem aixecat més be a l'hora de dinar que de berenar.
Hem anat gran part de la classe a cantar a un Karaoke i teníem com a públic les persones que viatgen també amb el mateix creuer, hem rigut molt, hem cantat molt i hem deixat una gran imatge de Es Liceu a tots els confins del mediterrani.
Ara alguns estan fent voltes pel vaixell, altres fan les maletes i alguns toquen els tambors tunisians pels passadissos.
Avui probablement anirem a dormir prest, ja que demà ens espera un dia mogut i “estressant”.
Concloent: Pensàvem que seria un dia avorrit, però al final sempre trobem coses a fer.
Ara farem la següent nominació de premis
Premi marmota: Habitació 8028 (Eduard Santandreu, Biel Amengual, Xavier Alomar i Pere Lladó)
Premi als més sorollosos: Els que encara no estan escanyats i tenen energia per fer gresca.
Premi al desordre: Habitació 8008 (Jaume Garrido, Lola Homar, Anabel Pérez i Mar Cuellar)
Premi als més bromistes: Habitació 8020 (Ana Mártinez, Biel Pons i Virgínia Rodriguez)
Premi als més bons al·lots: Habitació 8040 (Llucia González, Pere Hernàndez, Neus Buades i Jordi Muntaner.
Premi a l'ordre: 8016 (Clara Galisteo, Génesis Argudo, Marga Rodríguez i Noelia del Rio)
Premi als més perduts: 8036 (Fabio Munar, Jose Luís Vilas, Marc Pérez i Franscesc Segòvia)
Premi als millors quadres artístics: Habitació 8032 (Alex Trepat, Pablo López, Dani Ródenas i Pere Pérez)
Premi als que més es fan esperar: Habitació 8024 (Pep Joan Noguerol, Joan Bauzà, Borja Montaner i Tomeu Seguí) i Anabel i Marta.
Premi als que més tarden en arreglar-se: Marta Pagán, Gori Conejero, Francisco Franco i Sanda Capó.
Premi als més simpàtics: Els nostres fantàstics professors, Michenstein & Camomila's Sisters.
Bon dia Es Liceu. Bon dia Mediterrani. Bon dia planeta Terra. Bon dia Cosmos
Ens espera un dia de calmades tonalitats marines filat de contemplacions, lectures, jocs, converses... Tot un Mare Nostrum que cadascú dibuixarà a la seva manera abans d'afrontar la composició més difícil: l'equipatge!
dissabte, 19 d’abril del 2008
Ciutat del regateig, Tunísia!
Per Biel, Pere i Virginia
Hem de dir, primer de tot, que se'ns farà estrany arribar al “Corte Inglés” de Palma i no demanar que ens rebaixin el preu...
Ens hem despertat a les 7.30 del matí amb bastant son (les nits de festa passen factura...). Hem berenat i ens hem repartit en dos “minibusos” molt peculiars que no estaven gens malament. Teníem un guia una mica pesat, però molt simpàtic.
Primer hem anat al Zoco, on hem aprofitat per veure els primers mercats tunisians, aprendre una mica de cultura i ,sobretot, regatejar i fer moltes compres.
Després hem agafat el microbús i hem anat al museu del Bardo, un museu molt bonic amb molts de mosaics dels primers segles després de Crist. El guia ens ha ensenyat una mica d'història.
Quan ha acabat la visita hem anat a dinar a un hotel de 3 estrelles, on ens han servit ensalades típiques dues de les quals picaven tant tant tant, que només tres valents han gosat menjar-se-les (Marilena, Miquel i Pere Lladó).
Hem de comentar que, durant el trajecte en bus, Virgínia s'ha pegat un bon “susto” perquè un “tipo” ha ficat la mà per la finestra del bus (però que no es preocupin els pares), serà que no estem molt acostumats a la seva civilització.
Hem de dir que ha estat tota una aventura.
Finalment, hem anat a visitar Siribouzaid, un poblat amb moltes “paradetes” on hem tornat a regatejar.
S'ha de dir que els Tunisians van una mica fora corda, feien descompte a les al·lotes guapes de la nostra classe. Uns moros una mica tocats de l'ala, han intentat robar-li el pel a l'alumne Pere Lladó per vendre'l, no es creien que era natural.
Ara mateix som al vaixell i tot ens va molt bé, demà dematí no tenim hora per aixecar-nos, això vol dir que avui vespre la festa serà molt gran!
Biel Pons, Virgínia Rodríguez i Pere Lladó
Hem de dir, primer de tot, que se'ns farà estrany arribar al “Corte Inglés” de Palma i no demanar que ens rebaixin el preu...
Ens hem despertat a les 7.30 del matí amb bastant son (les nits de festa passen factura...). Hem berenat i ens hem repartit en dos “minibusos” molt peculiars que no estaven gens malament. Teníem un guia una mica pesat, però molt simpàtic.
Primer hem anat al Zoco, on hem aprofitat per veure els primers mercats tunisians, aprendre una mica de cultura i ,sobretot, regatejar i fer moltes compres.
Després hem agafat el microbús i hem anat al museu del Bardo, un museu molt bonic amb molts de mosaics dels primers segles després de Crist. El guia ens ha ensenyat una mica d'història.
Quan ha acabat la visita hem anat a dinar a un hotel de 3 estrelles, on ens han servit ensalades típiques dues de les quals picaven tant tant tant, que només tres valents han gosat menjar-se-les (Marilena, Miquel i Pere Lladó).
Hem de comentar que, durant el trajecte en bus, Virgínia s'ha pegat un bon “susto” perquè un “tipo” ha ficat la mà per la finestra del bus (però que no es preocupin els pares), serà que no estem molt acostumats a la seva civilització.
Hem de dir que ha estat tota una aventura.
Finalment, hem anat a visitar Siribouzaid, un poblat amb moltes “paradetes” on hem tornat a regatejar.
S'ha de dir que els Tunisians van una mica fora corda, feien descompte a les al·lotes guapes de la nostra classe. Uns moros una mica tocats de l'ala, han intentat robar-li el pel a l'alumne Pere Lladó per vendre'l, no es creien que era natural.
Ara mateix som al vaixell i tot ens va molt bé, demà dematí no tenim hora per aixecar-nos, això vol dir que avui vespre la festa serà molt gran!
Biel Pons, Virgínia Rodríguez i Pere Lladó
Tornam a casa!!!
Avui ha estat un dia intens...
Ja estem totes i tots arreplegats al vaixell... cansats però contents.
Ara us enviam un resum d'imatges: Zoco, Museu del Bardo, Beni Said... Però no serà tot, ja que un equip de reporters s'ha citat a les 19,30 per contar-vos l'intens dia. Així sobre les 21,00 ja podreu contactar-nos de bell nou. No me puc imaginar el que podran arribar a dir sobre la pràctica del regateig que avui han estudiat de la mà dels millors mestres: els comerciants d'aquest país...
Ja estem totes i tots arreplegats al vaixell... cansats però contents.
Ara us enviam un resum d'imatges: Zoco, Museu del Bardo, Beni Said... Però no serà tot, ja que un equip de reporters s'ha citat a les 19,30 per contar-vos l'intens dia. Així sobre les 21,00 ja podreu contactar-nos de bell nou. No me puc imaginar el que podran arribar a dir sobre la pràctica del regateig que avui han estudiat de la mà dels millors mestres: els comerciants d'aquest país...
divendres, 18 d’abril del 2008
Crònica de la “nit de gala” i d'un fantàstic dia a la Valletta.
Crònica de la “nit de gala” i d'un fantàstic dia a la Valletta.
Per Marta, Sandra, Vir, Lola i Pere LL.
Ahir vespre, hi va haver el coctail del capità. Vam anar al Gran teatre Ibiza, vestits de gala, tots molt guapos. Allà vam gaudir de l'actuació de diversos grups musicals/teatrals, i també tinguérem l'oportunitat de fer-nos fotos en grup ¡Ah també coneguérem al capità i ens férem una foto amb ell. Més tard, vam anar al sopar de gala, on ens varen atendre de manera molt cordial, s'ha de dir que tots els cambrers són molt eficaços. Després del sopar, vam tornar a arrasar a la discoteca, òbviament. Aquest vespre ens vam portar força bé, no com l'anterior, i els professors no ens van haver de renyar al matí següent, que vam anar a Malta.
Vam arribar a Malta a les 10.00 a.m, i en aquesta ocasió no vam haver de fer cap excursió ja que Malta és molt petita, i vam poder gaudir de dues hores lliures a la capital de l'illa, la Valleta. D'aquesta ciutat cal dir que per arribar al carrer principal, que és on hi ha totes les tendes, s'ha de pujar i baixar moltes costes. Vam comprar souvenirs per tots vosaltres. I, finalment, vam tornar al vaixell per dinar a les 15.00 p.m.
Una abraçada a tots els pares i curiosos que visiten aquest blog.
Gràcies.
Per Marta, Sandra, Vir, Lola i Pere LL.
Ahir vespre, hi va haver el coctail del capità. Vam anar al Gran teatre Ibiza, vestits de gala, tots molt guapos. Allà vam gaudir de l'actuació de diversos grups musicals/teatrals, i també tinguérem l'oportunitat de fer-nos fotos en grup ¡Ah també coneguérem al capità i ens férem una foto amb ell. Més tard, vam anar al sopar de gala, on ens varen atendre de manera molt cordial, s'ha de dir que tots els cambrers són molt eficaços. Després del sopar, vam tornar a arrasar a la discoteca, òbviament. Aquest vespre ens vam portar força bé, no com l'anterior, i els professors no ens van haver de renyar al matí següent, que vam anar a Malta.
Vam arribar a Malta a les 10.00 a.m, i en aquesta ocasió no vam haver de fer cap excursió ja que Malta és molt petita, i vam poder gaudir de dues hores lliures a la capital de l'illa, la Valleta. D'aquesta ciutat cal dir que per arribar al carrer principal, que és on hi ha totes les tendes, s'ha de pujar i baixar moltes costes. Vam comprar souvenirs per tots vosaltres. I, finalment, vam tornar al vaixell per dinar a les 15.00 p.m.
Una abraçada a tots els pares i curiosos que visiten aquest blog.
Gràcies.
Bon dia Malta. Bon dia la Valetta. Bon dia Es Liceu
D-aqu'i a uns moments posarem peu a la petita Malta. Tot marxa b'e.
...
A la tarda, sobre les 20,30... la cr'onica dels nostres redactors.
...
A la tarda, sobre les 20,30... la cr'onica dels nostres redactors.
dijous, 17 d’abril del 2008
Rumb l'illa de Malta
Són les 19,27 de la tarda. D'aquí a vint minuts navegarem a l'altura del volcà Stromboli mentre solcam aigües mediterrànies rumb l'illa de Malta .
Deixam darrera nosaltres la tumultuosa ciutat de Nàpols... Gris, sorollosa i caòtica... Però plena de personalitat. Ja sabeu, l'altra Itàlia... I deixam darrera nosaltres un matí carregat d'Història amb nom propi: Pompeia.
Aquesta nit és “nit de gala” al vaixell. Al diari “a Bordo” es pot llegir:
“El Capitán Giuseppe Lemmi tiene el placer de invitar a todos nuestros cruceristas al cóctel de gala del Capitán que tendrá lugar hoy en el Teatro Ibiza”... Crec que no arribaré a punt.
I ara ja me'n vaig a cercar al redactors que havia fitxat per avui. Si els trobo, les pròximes lletres ja seran seves, en cas contrari... fins demà. Feliç nit de gala. Dormiu totes i tots feliços i contens... Noltros ho estem.
Deixam darrera nosaltres la tumultuosa ciutat de Nàpols... Gris, sorollosa i caòtica... Però plena de personalitat. Ja sabeu, l'altra Itàlia... I deixam darrera nosaltres un matí carregat d'Història amb nom propi: Pompeia.
Aquesta nit és “nit de gala” al vaixell. Al diari “a Bordo” es pot llegir:
“El Capitán Giuseppe Lemmi tiene el placer de invitar a todos nuestros cruceristas al cóctel de gala del Capitán que tendrá lugar hoy en el Teatro Ibiza”... Crec que no arribaré a punt.
I ara ja me'n vaig a cercar al redactors que havia fitxat per avui. Si els trobo, les pròximes lletres ja seran seves, en cas contrari... fins demà. Feliç nit de gala. Dormiu totes i tots feliços i contens... Noltros ho estem.
dimecres, 16 d’abril del 2008
Bon dia, Napoli
Roma
Arribada a Civitavecchia
Avui ens hem d'aixecar prest. Són les set del matí i de bell nou podem observar a les pantalles de les cabines como s'estira el dia. Sembla que les previsions del “Diario de a Bordo” (Despejado- Máx.:13º /mín,:11º), es compliran.
Ahir va resultar un dia variat i fantàstic. Tots i totes ens varem quedar bocabadats amb la”ciutat- cultura” que significa Florència i a la tarda va ser massa a Pisa. El conjunt monumental i ,molt especialment, la torre... certament ens varen emocionar. Preparau-vos pels regals: Haurà de tot el que os podeu imaginar.
Bé, ens hem de preparar para l'anada a Roma.
Ja a la tarda trobarem nous redactors que ens contin més coses.
...Ija s'han fet les vuit del vespre i aquí estan els nou redactors/res:
Ana Martínez
Virgínia
Llucia González
Biel Pons
Que a partir d'aquest moment me lleven d'es mig i s'hi preparen per començar.
Abans de contar el d'avui volem comentar un parell de coses
d'ahir que en Michum es va oblidar...
Primer de tot, na Marilena ens va dir que no plouria i a Florència vam tenir la mala sort de que va diluviar tota l'estona que estiguérem per allà, es a dir, na Marilena no serveix com a meteoròloga.
Per tant, a Florència no ens ho vam passar tot lo bé que ens ho poguéssim haver passat.
En canvi, a Pisa va fer més bon temps i tots vam quedar fascinats amb la torre, tots ens volíem fer fotos: aguantant la torre, donant-li un beso, etc.
Ara volem començar amb el dia a Roma, des del principi: ens hem llevat molt d'hora per poder agafar el bus a les 8:30 del matí, però uns quants s'han quedat dormits i els hem hagut d'esperar a l'autocar (perquè encara no ens havíem adonat de que faltaven...). El bus ha estat com a dues hores, però finalment ens deixa davant el colisseum. Per entrar hem tengut la sort de no pagar (tan sols deu euros entre tots). Allà dedins no podíem aturar de fer fotos.
A partir d'aquí ha estat un no aturar, hem “patejat” tota Roma veient monuments que cada un ens sorprenia més que l'anterior. Quan hem arribat al Panteó ens hem quedat molt sorpresos, ja que no ens esperàvem sortir d'un carrer tan estret i trobar-nos tal monument... d'aquelles dimensions! Hem visitat la piazza Navona, la fontana di Trevi, el Vaticà (pel qual hem lluitat molt per poder entrar i al final no ens han demanat res).
Cap de nosaltres s'ha pogut resistir a un bon gelatto de Roma, que eren enormes!
Finalment volem destacar els “perseguidors” com deim noltros als venedors ambulants, són massa pesats quan intenten vendre'ns qualsevol “xorrada”, més que res “bolsos” i ulleres falses. Això és per tota Itàlia ja que a Pisa era exagerada la venda ambulant!
En general ens ha agradat moltíssim Roma i ens duim un record molt bo d'aquesta ciutat.
Avui ens hem d'aixecar prest. Són les set del matí i de bell nou podem observar a les pantalles de les cabines como s'estira el dia. Sembla que les previsions del “Diario de a Bordo” (Despejado- Máx.:13º /mín,:11º), es compliran.
Ahir va resultar un dia variat i fantàstic. Tots i totes ens varem quedar bocabadats amb la”ciutat- cultura” que significa Florència i a la tarda va ser massa a Pisa. El conjunt monumental i ,molt especialment, la torre... certament ens varen emocionar. Preparau-vos pels regals: Haurà de tot el que os podeu imaginar.
Bé, ens hem de preparar para l'anada a Roma.
Ja a la tarda trobarem nous redactors que ens contin més coses.
...Ija s'han fet les vuit del vespre i aquí estan els nou redactors/res:
Ana Martínez
Virgínia
Llucia González
Biel Pons
Que a partir d'aquest moment me lleven d'es mig i s'hi preparen per començar.
Abans de contar el d'avui volem comentar un parell de coses
d'ahir que en Michum es va oblidar...
Primer de tot, na Marilena ens va dir que no plouria i a Florència vam tenir la mala sort de que va diluviar tota l'estona que estiguérem per allà, es a dir, na Marilena no serveix com a meteoròloga.
Per tant, a Florència no ens ho vam passar tot lo bé que ens ho poguéssim haver passat.
En canvi, a Pisa va fer més bon temps i tots vam quedar fascinats amb la torre, tots ens volíem fer fotos: aguantant la torre, donant-li un beso, etc.
Ara volem començar amb el dia a Roma, des del principi: ens hem llevat molt d'hora per poder agafar el bus a les 8:30 del matí, però uns quants s'han quedat dormits i els hem hagut d'esperar a l'autocar (perquè encara no ens havíem adonat de que faltaven...). El bus ha estat com a dues hores, però finalment ens deixa davant el colisseum. Per entrar hem tengut la sort de no pagar (tan sols deu euros entre tots). Allà dedins no podíem aturar de fer fotos.
A partir d'aquí ha estat un no aturar, hem “patejat” tota Roma veient monuments que cada un ens sorprenia més que l'anterior. Quan hem arribat al Panteó ens hem quedat molt sorpresos, ja que no ens esperàvem sortir d'un carrer tan estret i trobar-nos tal monument... d'aquelles dimensions! Hem visitat la piazza Navona, la fontana di Trevi, el Vaticà (pel qual hem lluitat molt per poder entrar i al final no ens han demanat res).
Cap de nosaltres s'ha pogut resistir a un bon gelatto de Roma, que eren enormes!
Finalment volem destacar els “perseguidors” com deim noltros als venedors ambulants, són massa pesats quan intenten vendre'ns qualsevol “xorrada”, més que res “bolsos” i ulleres falses. Això és per tota Itàlia ja que a Pisa era exagerada la venda ambulant!
En general ens ha agradat moltíssim Roma i ens duim un record molt bo d'aquesta ciutat.
Roma
Arribada a Civitavecchia
Avui ens hem d'aixecar prest. Són les set del matí i de bell nou podem observar a les pantalles de les cabines como s'estira el dia. Sembla que les previsions del “Diario de a Bordo” (Despejado- Máx.:13º /mín,:11º), es compliran.
Ahir va resultar un dia variat i fantàstic. Tots i totes ens varem quedar bocabadats amb la”ciutat- cultura” que significa Florència i a la tarda va ser massa a Pisa. El conjunt monumental i ,molt especialment, la torre... certament ens varen emocionar. Preparau-vos pels regals: Haurà de tot el que os podeu imaginar.
Bé, ens hem de preparar para l'anada a Roma.
Ja a la tarda trobarem nous redactors que ens contin més coses.
...Ija s'han fet les vuit del vespre i aquí estan els nou redactors/res:
Ana Martínez
Virgínia
Llucia González
Biel Pons
Que a partir d'aquest moment me lleven d'es mig i s'hi preparen per començar.
Abans de contar el d'avui volem comentar un parell de coses
d'ahir que en Michum es va oblidar...
Primer de tot, na Marilena ens va dir que no plouria i a Florència vam tenir la mala sort de que va diluviar tota l'estona que estiguérem per allà, es a dir, na Marilena no serveix com a meteoròloga.
Per tant, a Florència no ens ho vam passar tot lo bé que ens ho poguéssim haver passat.
En canvi, a Pisa va fer més bon temps i tots vam quedar fascinats amb la torre, tots ens volíem fer fotos: aguantant la torre, donant-li un beso, etc.
Ara volem començar amb el dia a Roma, des del principi: ens hem llevat molt d'hora per poder agafar el bus a les 8:30 del matí, però uns quants s'han quedat dormits i els hem hagut d'esperar a l'autocar (perquè encara no ens havíem adonat de que faltaven...). El bus ha estat com a dues hores, però finalment ens deixa davant el colisseum. Per entrar hem tengut la sort de no pagar (tan sols deu euros entre tots). Allà dedins no podíem aturar de fer fotos.
A partir d'aquí ha estat un no aturar, hem “patejat” tota Roma veient monuments que cada un ens sorprenia més que l'anterior. Quan hem arribat al Panteó ens hem quedat molt sorpresos, ja que no ens esperàvem sortir d'un carrer tan estret i trobar-nos tal monument... d'aquelles dimensions! Hem visitat la piazza Navona, la fontana di Trevi, el Vaticà (pel qual hem lluitat molt per poder entrar i al final no ens han demanat res).
Cap de nosaltres s'ha pogut resistir a un bon gelatto de Roma, que eren enormes!
Finalment volem destacar els “perseguidors” com deim noltros als venedors ambulants, són massa pesats quan intenten vendre'ns qualsevol “xorrada”, més que res “bolsos” i ulleres falses. Això és per tota Itàlia ja que a Pisa era exagerada la venda ambulant!
En general ens ha agradat moltíssim Roma i ens duim un record molt bo d'aquesta ciutat.
Avui ens hem d'aixecar prest. Són les set del matí i de bell nou podem observar a les pantalles de les cabines como s'estira el dia. Sembla que les previsions del “Diario de a Bordo” (Despejado- Máx.:13º /mín,:11º), es compliran.
Ahir va resultar un dia variat i fantàstic. Tots i totes ens varem quedar bocabadats amb la”ciutat- cultura” que significa Florència i a la tarda va ser massa a Pisa. El conjunt monumental i ,molt especialment, la torre... certament ens varen emocionar. Preparau-vos pels regals: Haurà de tot el que os podeu imaginar.
Bé, ens hem de preparar para l'anada a Roma.
Ja a la tarda trobarem nous redactors que ens contin més coses.
...Ija s'han fet les vuit del vespre i aquí estan els nou redactors/res:
Ana Martínez
Virgínia
Llucia González
Biel Pons
Que a partir d'aquest moment me lleven d'es mig i s'hi preparen per començar.
Abans de contar el d'avui volem comentar un parell de coses
d'ahir que en Michum es va oblidar...
Primer de tot, na Marilena ens va dir que no plouria i a Florència vam tenir la mala sort de que va diluviar tota l'estona que estiguérem per allà, es a dir, na Marilena no serveix com a meteoròloga.
Per tant, a Florència no ens ho vam passar tot lo bé que ens ho poguéssim haver passat.
En canvi, a Pisa va fer més bon temps i tots vam quedar fascinats amb la torre, tots ens volíem fer fotos: aguantant la torre, donant-li un beso, etc.
Ara volem començar amb el dia a Roma, des del principi: ens hem llevat molt d'hora per poder agafar el bus a les 8:30 del matí, però uns quants s'han quedat dormits i els hem hagut d'esperar a l'autocar (perquè encara no ens havíem adonat de que faltaven...). El bus ha estat com a dues hores, però finalment ens deixa davant el colisseum. Per entrar hem tengut la sort de no pagar (tan sols deu euros entre tots). Allà dedins no podíem aturar de fer fotos.
A partir d'aquí ha estat un no aturar, hem “patejat” tota Roma veient monuments que cada un ens sorprenia més que l'anterior. Quan hem arribat al Panteó ens hem quedat molt sorpresos, ja que no ens esperàvem sortir d'un carrer tan estret i trobar-nos tal monument... d'aquelles dimensions! Hem visitat la piazza Navona, la fontana di Trevi, el Vaticà (pel qual hem lluitat molt per poder entrar i al final no ens han demanat res).
Cap de nosaltres s'ha pogut resistir a un bon gelatto de Roma, que eren enormes!
Finalment volem destacar els “perseguidors” com deim noltros als venedors ambulants, són massa pesats quan intenten vendre'ns qualsevol “xorrada”, més que res “bolsos” i ulleres falses. Això és per tota Itàlia ja que a Pisa era exagerada la venda ambulant!
En general ens ha agradat moltíssim Roma i ens duim un record molt bo d'aquesta ciutat.
Rodó + Quadrat = equilibri emocionant.
Rodó + Quadrat = equilibri emocionant.
Un dia Rodó: rodó el Coliseu, rodona la Columna de Trajano, rodones les monedes de la Fontana de Trevi, rodona la claraboia del Panteó, rodona la pizza de la Plaça Navona, rodones les boles de gelat, rodó el segell papal, rodona la Cúpola de San Pere.
Un dia Quadrat: quadrada la son del matí que ens ha fet partir una hora tard, quadrats els marejos herència del vaixell, quadrats el pixos que sempre peguen a deshores, quadrats els despistats.
Entre rodó i quadrat, el dia s'ha acabat.
Demà Pompeia triangulat
“només el temps pot convertir un quadrat en rodó” (Micheinstein)
The Camomilas Sister's
Un dia Rodó: rodó el Coliseu, rodona la Columna de Trajano, rodones les monedes de la Fontana de Trevi, rodona la claraboia del Panteó, rodona la pizza de la Plaça Navona, rodones les boles de gelat, rodó el segell papal, rodona la Cúpola de San Pere.
Un dia Quadrat: quadrada la son del matí que ens ha fet partir una hora tard, quadrats els marejos herència del vaixell, quadrats el pixos que sempre peguen a deshores, quadrats els despistats.
Entre rodó i quadrat, el dia s'ha acabat.
Demà Pompeia triangulat
“només el temps pot convertir un quadrat en rodó” (Micheinstein)
The Camomilas Sister's
dimarts, 15 d’abril del 2008
Crònica del primer dia
Per Pep Joan, Joan, Tomeu, Pere, Borja i Ana
Dilluns 14 d'abril
05:00
Gran sacrifici per haver de posar en moviment els nostres fantàstics cossos en moviment i anar cap a l'aeroport de Palma. Ens reunim tots, en general bastant puntuals i pujam a l'avió.
-
ja amb els peus a Barcelona agafam el bus que ens du a l'estació de tren.
Per aconseguir forces hem berenat durant l'aperitiu, mentre que en Michu pujava al bloc per
error una foto de la seva mare... Quan la seva intenció era enviar una nostra!
Després de traginar les maletes per diverses estacions de tren arribam al vaixell. Tenim alguns problemes amb les maletes, els superam, anam a dinar i l'horabaixa gaudim de les instal·lacions del Gran Mistral (Jakuzzis, gimnàs,etc.)
Quedam per anar un altre cop, ara a sopar, i després ens ajuntem ala discoteca...
Les portes marítimes de Livorno
Clareja sobre Livorno.
Mentre ens aproximam al port de Livorno, ara són les 08:00 del matí, veiem per la vídeo-camp que tenim a totes les cabines, com ens endinsam baix un sostre gris. Les previsions per avui són: dia tapat amb temperatures entre 4º i 15º. Primer passarem per Pisa, després directes a Florència.
Ahir per la tarde es va formar un primer grup de cronistes, s'han compromès a penjar avui la primera feina... Per altra banda les transmissions no són bones i tenim dificultats per a pujar fotografies, així que aquest Bloc es convertirà en una eina molt possibilista. A vegades ens servirem del mòbil, a vegades de les deficients i costoses possibilitats del vaixell i a vegades del primer “ciber” que ens trobem... Però fotografies, poques...
Des de les portes marítimes de Livorno... Bon dia a totes i a tots!
Mentre ens aproximam al port de Livorno, ara són les 08:00 del matí, veiem per la vídeo-camp que tenim a totes les cabines, com ens endinsam baix un sostre gris. Les previsions per avui són: dia tapat amb temperatures entre 4º i 15º. Primer passarem per Pisa, després directes a Florència.
Ahir per la tarde es va formar un primer grup de cronistes, s'han compromès a penjar avui la primera feina... Per altra banda les transmissions no són bones i tenim dificultats per a pujar fotografies, així que aquest Bloc es convertirà en una eina molt possibilista. A vegades ens servirem del mòbil, a vegades de les deficients i costoses possibilitats del vaixell i a vegades del primer “ciber” que ens trobem... Però fotografies, poques...
Des de les portes marítimes de Livorno... Bon dia a totes i a tots!
dilluns, 14 d’abril del 2008
piano piano camino lontano
Ja anem cap a Florència. La mar està en calma i la gent no deixa de descobrir el diferents racons del creuer. La il·lusió inunda tot.
Us adjuntem algunes seqüències del dia i fins demà.
Us adjuntem algunes seqüències del dia i fins demà.
diumenge, 13 d’abril del 2008
dijous, 10 d’abril del 2008
dimecres, 9 d’abril del 2008
PARTIIIIIIIMMM!!!!!!!!!!!!
PARTIIIIIIIMMM!!!!!!!!!!!!
RECORDATORIS
1 Vol sortida : Dilluns 14. UX6006. HORA: 07,05 ( ENS VEIEM A LES 6,00 ALS MOSTRADORS DE AIR EUROPA).
2 Vol tornada : Dilluns 21. UX 6037. HORA : 12,10 ( Arribada Palma: 13,00).
3 Per facilitar la facturació de dilluns al matí, hem pensat que el millor és treure les targetes d'embarcament el diumenge. Per tant teniu dues opcions:
EN QUALSEVOL CAS LA MALETA NO LA FACTURAMEM FINS DILLUNS MATÍ
4 Documents imprescindibles : DNI, Passaport i tarja sanitària.
5 Telèfons de contacte per a casos d'urgència : 696 406 270 661 822 821.
6 Pàgina web amb informació del creuer en directe ( sempre i quan tenguem connexió): viatgeesliceu.blogspot.com
7 Visitar diumenge la pàgina http://espanol.weather.com/weather/ per tal de conèixer una mica les previsions.
8 Heu de dur el berenar del dilluns a mig matí.
9 Dur roba còmoda, esportiva, calçat usat, banyadors... Llibres de lectura, cartes, jocs de taula...
RECORDATORIS
1 Vol sortida : Dilluns 14. UX6006. HORA: 07,05 ( ENS VEIEM A LES 6,00 ALS MOSTRADORS DE AIR EUROPA).
2 Vol tornada : Dilluns 21. UX 6037. HORA : 12,10 ( Arribada Palma: 13,00).
3 Per facilitar la facturació de dilluns al matí, hem pensat que el millor és treure les targetes d'embarcament el diumenge. Per tant teniu dues opcions:
- Donar-nos el dijous el DNI, per tal que puguem treure les targes.
- Anar diumenge sobre les 19,45 hores als mostradors de Air europa amb el DNI on us donarem els bitllets.
EN QUALSEVOL CAS LA MALETA NO LA FACTURAMEM FINS DILLUNS MATÍ
4 Documents imprescindibles : DNI, Passaport i tarja sanitària.
5 Telèfons de contacte per a casos d'urgència : 696 406 270 661 822 821.
6 Pàgina web amb informació del creuer en directe ( sempre i quan tenguem connexió): viatgeesliceu.blogspot.com
7 Visitar diumenge la pàgina http://espanol.weather.com/weather/ per tal de conèixer una mica les previsions.
8 Heu de dur el berenar del dilluns a mig matí.
9 Dur roba còmoda, esportiva, calçat usat, banyadors... Llibres de lectura, cartes, jocs de taula...
dimarts, 8 d’abril del 2008
dilluns, 7 d’abril del 2008
Aproximacions
Dimarts
15
Florència
Florència és considerada com el bressol del Renaixement i destaca per la seva riquesa arquitectònica i els seus museus. El domini de la ciutat per part de la família dels Mèdici és fonamental per entendre el paper d'aquesta ciutat a la història de l'art.
El desenvolupament literari, artístic i científic que es va esdevenir a Florència als segles XIV-XVI va tenir com a motor principal l'amor pels diners per part dels florentins i la seva ànsia d'ostentació de la riquesa.
Afegit a això, la crisi de l'Església Catòlica (especialment la controvèrsia sobre el Papat d'Avinyó a França i el Gran Cisma), juntament amb els efectes desastrosos de la pesta negra, va comportar una revisió crítica dels valors medievals que va donar com a resultat una revaloració dels valors de l'antiguitat clàssica. Florència es va beneficiar tant materialment com culturalment d'aquest gran canvi social.
La visita
Al cor de la ciutat es troba la font de Neptú (Fontana di Nettuno), una obra mestra de l'escultura marmòria.
El riu Arno, que passa enmig de la part vella de la ciutat, ocupa un lloc rellevant en la història florentina. Un dels ponts, en concret, és únic: el Ponte Vecchio, característic per la multitud de botiguetes que s'hi construïren al damunt. Realitzat per primera vegada pels etruscos en temps molt reculats, aquest pont és l'únic de la ciutat que va restar indemne durant la Segona Guerra Mundial.
El palau més famós de la ciutat és el Palazzo Vecchio, que ha esdevingut un monument a la família dels Mèdici que va dominar Florència durant el segle XV. Ben a la vora hi trobem els Uffizi (Galleria degli Uffizi), un dels museus d'art de més anomenada d'arreu del món. A més a més dels Uffizi, Florència compta amb d'altres museus: el Bargello es concentra en l'escultura, i s'hi allotgen moltes obres mestres de Donatello, Giambologna i Miquel Àngel. La col•lecció de l'Acadèmia (Accademia) compta amb el David de Miquel Àngel i els seus Esclaus.
A l'altra riba de l'Arno (l'oltrarno per als florentins) trobem el gran Palau Pitti (Palazzo Pitti), decorat amb la col•lecció privada dels Mèdici. Al costat del palau es troba el Jardí de Bòboli (Giardino di Boboli), elaboradament decorat amb moltes escultures d'interès.
L'església de Santa Croce conté les tombes monumentals de Galileu, Miquel Àngel, el Dant i altres persones famoses de la història florentina.
La joia arquitectònica de Florència és la catedral de Santa Maria del Fiore, coneguda simplement com "el Duomo" (és a dir, "la cúpula"). També és digne d'esmentar-se l'adjacent Baptisteri de Sant Joan, amb les famoses portes de bronze de Gioberti.
Dimecres
16
Roma
Roma és la capital d'Itàlia i l'antiga capital de l'imperi Romà, és una de les ciutats turístiques i culturals per excel•lència, no només per les seves restes romanes, si no també per tenir autèntiques joies del Renaixement i del Barroc . És coneguda com “la ciutat dels set turons” (Aventí, Capitoli, Celi, Esquilí, Palatí, Quirinal i Viminal), turons que marquen l'origen i el desenvolupament territorial de la Ciutat.
A la zona oest de la ciutat, es troba el Vaticà, un estat independent d'Itàlia, centre de l'Esglèsia Catòlica, que també visitarem.
L'origen de la ciutat es situa cap al segle VIII abans de Crist, quan a poc a poc s'ajuntaren els habitants dels diferents turons que l'enmarquen. Les primeres construccions romanes que trobam a la ciutat daten del segle VI adC.
La llegenda sobre l'origen de Roma conta que els bessons Ròmul i Rem, fills de Mart, foren abandonats quan varen néixer, afortunadament, una lloba els va trobar i els va alletar, els nadons varen aconseguir créixer sans i forts. Però una vegada adults Ròmul va matar al seu germà i va fundar Roma. Avui en dia el símbol de la ciutat segueix essent la lloba i els dos nens.
La nostra estada a Roma no serà molt llarga, però intentarem que sigui suficient per a adonar-nos de la importància històrica d'aquesta ciutat, i per a acabar amb ganes de tornar-hi per a poder descobrir més tranquil•lament els seus carrers i la seva gent.
La nostra visita consisteix en una passejada pel centre de Roma des del Coliseu fins a la Ciutat del Vaticà fent moltes i diverses parades per observar les obres d'art que ens anirem trobant al llarg de tot el camí.
La visita:
1. COLISEU
El Coliseu és una autèntica meravella arquitectònica de l'antiguitat i símbol de la Ciutat Eterna en el món sencer. El Coliseu és el major i més espectacular edifici construït en època romana, on es celebraven les famoses lluites de gladiadors i feres.
Fou construït en vuit anys (72- 80 d. C) per la dinastia Flavia (d'aquí que també es conegui amb el nom d'amfiteatre Flavi) sobre els terrenys ocupats pel llac artificial del Domus Aurea, la magnifica residència de l'emperador Neró.
Per la seva inauguració es celebraren cent dies de jocs. En el Coliseu tenien cabuda 60,000 espectadors, que entraven a través dels 80 arcs enumerats. La programació dels jocs consistia en caceres de feres al matí, execucions de condemnats al migdia i combats de gladiadors a la tarda.
La zona subterrània, en el centre de l'arena, es destinava a les gàbies dels animals .
Durant l'Edat Mitjana el Coliseu fou transformat en una fortalesa i fou, posteriorment, utilitzat com un magatzem de materials per a la construcció.
2. FORO ROMÀ:
El Foro Romà és la zona arqueològica més important de la ciutat. Era el centre de la vida pública romana, la zona en torn a la que es desenvolupà l'Antiga Roma. Aquesta zona fou ocupada i poblada durant el segle VII a. C. El Foro és convertí en el centre de les activitats polítiques, religioses i comercials de l'antiga Roma.
Alguns dels edificis principals que allà s'ubicaven eren les basíliques, utilitzades per les reunions de negocis i per l'administració de justícia, la Cúria, que era la seu del Senat, temples, arcs triunfals, monuments, escultures, ... travessades per la Via Sacra, que era la via de processó que connectava el Foro amb el Coliseu.
Els monuments del Foro Romà foren coberts en la seva pràctica totalitat durant l'Edat Mitjana i utilitzats com a zona de pastura bovina. No fou fins al segle XIX que es començà la recuperació i restauració de la zona.
3. PIAZZA CAMPIDOGLIO:
Aquesta plaça és l'antiga seu del temple més important del culte a l'Estat, per això és considerada la primera plaça moderna de Roma.
El Campidoglio ha estat sempre un lloc predominant en la vida de la ciutat des de la seva primera construcció al segle XII, com a centre de l'administració municipal.
La plaça, tal i com està en l'actualitat, fou dissenyada per Miquel Angel al 1536, un dels artistes més grans del Renaixement i de tots els temps. La plaça s'orientà en aquests moments cap a la Basílica de Sant Pere, (abans estava orientada al Foro Romà) , aquest és un fet molt simbòlic ja que implica un canvi de mirada durant la Roma del Renaixement, passant a reconèixer a l'església com a la màxima autoritat de la Ciutat.
4. EL PANTEÓ:
El Panteó és una de les obres mestres més impressionants de l'arquitectura de tots els temps. És un temple circular construït a principis de l' Imperi Romà. Fou edificat durant l'època de l'emperador Adriano, en el segle II d.C., amb la intenció de que fos un temple dedicat a tots els Déus.
A l'any 608 el temple fou entregat per l'emperador com a donatiu al Papa Bonifaci IV, que el transformà en una església dedicada a la Verge i a tots els sants i màrtirs. Avui en dia el Panteó és considerat com una de les estructures més ben conservades de l'antiguitat.
L'edifici és un clar exemple de la perfecció de l'arquitectura romana. Allà es troba la tomba de Rafael
5. PLAZA NAVONA:
és una de les places més famoses de Roma degut a la seva bellesa i a les obres Barroques que allà es troben.
La plaça es troba situada al centre de Roma sobre un antic circ romà (el circ de l'emperador Domiciano, s.I d.C.), la plaça conserva les dimensions del traçat original i té forma elíptica.
És considerada una de les meravelles del Barroc. La “Fontana dei Fiumi” , també coneguda com les fonts dels quatre rius de Bernini, fou construïda al 1651 per un dels artistes més destacats del Barroc, Bernini. En aquesta plaça també es troba ubicada d'església de Santa Inès, de Francesco Borromini.
La font de Bernini representa els quatre rius coneguts en l'època Barroca com els més grans de cada continent: el riu de la Plata, el Daubi, el Ganges i el Nil. Bernini a través de les figures de la font expressà la seva opinió sobre l'església de Santa Inès, que fou realitzada pel seu rival: Borromini.
En el passat la Plaça Navona era una zona de mercat i un escenari de grans festes, durant les quals s'inundava parcialment per a ser l'escenari de les passarel•les dels carruatges de les famílies aristocràtiques. Avui en dia, segueix ocupant un paper central en la vida de la Ciutat Eterna.
6. FONTANA DE TREVI:
Si el temps ens ho permet ens desviarem una mica del camí per arribar fins a la Fontana de Trevi. Aquesta és la font més gran i més ambiciosa de totes les fonts Barroques de Roma. Es troba situada a l'encreuament de tres carrers, i marca el límit d'antic aqüeducte romà “l'Aqua Virgo” que subministrava aigua a l'Antiga ciutat de Roma.
La Font és una exaltació de l'aigua com a símbol de vida , benestar i canvi. Fou dissenyada al segle XVIII per l'arquitecte Nicola Salvi.
La Font resulta molt impactant pel contrast que hi ha entre les seves grans dimensions i les petites dimensions de la plaça on està ubicada.
7. LA CIUTAT DEL VATICÀ
Acabarem la passejada a la Ciutat del Vaticà.
La Ciutat del Vaticà és un estat independent des del 1929, arrel dels pactes de Letran. Està edificada en el lloc en que San Pedro va sofrir martiri i on fou sepultat. És l'Estat independent més petit del Món, tant en àrea com en població.
En el segle IV d.C., l'emperador romà Constantí (primer emperador cristià) va edificar una basílica, que fou successivament destruïda i reconstruïda al llarg de 120 anys (des del 1506 fins al 1626). En aquest darrer projecte de reconstrucció i ampliació de la nova església, que passaria a ser la més gran del món (22,000 m2 de superficie total), participaren els arquitectes de més renom de l'època: Bramante, Miquel Àngel i Maderno, entre molts d'altres.
Al Vaticà és el lloc on es troba la Santa Sede, que és la màxima institució de Govern de l'església catòlica.
La Ciutat del Vaticà inclou el turó del Vaticà (mons vaticanus, nom d'origen pre-cristià) i els Camps del Vaticà, on hi ha la Basílica de Sant Pere, la Capella Sixtina i els Museus del Vaticà. També pertanyen al Vaticà altres edificis de dins de Roma però externs a la Ciutat.
Dijous
17
Pompeia/Nàpols
Nàpols (en italià Napoli, en napolità Napule) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la capital de la regió de la Campània. Nàpols supera el milió d'habitants (anomenats napolitans), i els tres milions si considerem la seva àrea metropolitana. Està situada a meitat de camí entre el Vesuvi i una altra àrea volcànica, els Campi Flegrei.
Pompeia (en llatí Pompeii, en grec Pompeia, en italià Pompei) fou una ciutat de la Campània a la Badía de Nàpols a la desembocadura del Sarnus (Sarno) i al peu del Vesuvi, entremig d'Herculà i Stabia.
Estrabó diu que era una ciutats del oscs que després fou ocupada pels estrucs i més tard pels samnites, que barrejats van originar el poble dels campanis.
Va passar a Roma amb la resta de Campània: el 310aC és esmentada per primer cop quan una flota dirigida per P. Cornelius hi va desembarcar i des allí van assolar el territori de Nucèria.
L'explosió del Vesuvi el 79.
A la segona meitat del segle I aC la ciutat va esdevenir lloc preferit dels romans per les seves segones residències. Moltes vil•les es van construir a la ciutat i rodalies. Ciceró hi va tenir una vil•la. La ciutat va continuar igual sota l'Imperi i era cada vegada més important. Sota Agust probablement va rebre una nova colònia (Colonia Veneria Cornelia Pompeia).
Seriosos disturbis es van produir el 59 entre els ciutadans i els colons vinguts de Nucèria, amb força persones mortes i ferides; com a càstig es van prohibir les obres de teatre i les exhibicions de gladiadors per 10 anys. El 5 de febrer del 63 va patir un terratrèmol i va quedar parcialment destruïda. Just s'havia reconstruït quan fou colgada de cendra per l'explosió del Vesuvi el 79.
La ciutat no fou reconstruïda fins al segle XIX amb el nom de Valle di Pompei a l'entorn del santuari de la Mare de Déu del Roser, important centre de pelegrinatge.
El 1748 es va començar a excavar i els treballs regulars van començar el 1755. Les principals troballes a les excavacions són extensament explicades en italià a excavacions arqueologuiques de Pompeia ,en itàlia
La visita
La visita del cor de la ciutat resulta interessant i en especial la zona anomenada Toledo i Castel Nuevo, on es poden trobar multitud de restes arqueològiques. La visita del barri espanyol és també de gran atractiu. Una altra zona interessant és la visita del castell dell’Ovo i Chiapa (barri coster).
POMPEIA
És la ciutat romana millor conservada del món i es troba situada a tan sols 20 minuts de la ciutat de Nàpols. El 24 d’agost de l’any 79 d JC, una sobtada erupció volcànica del Vesuvi sepultà aquesta pròspera ciutat. Per la seva magnífica conservació de les edificacions, és molt interessant visitar el foro, el teatre, l’amfiteatre, les termes, lupanar i algunes de les vivendes com la casa del Faune o la casa del Vettii.
Divendres
18
Malta/ La Valetta
MALTA- LA VALLETTA
L’arxipèlag de Malta està configurat per les illes de Malta, Gozo, Comino i illots deshabitats. Està a 93 km de Sicília i sempre ha estat una illa molt desitjada pels diferents pobles colonitzadors. Per aquestes illes han passat molts de pobles: sicilians, bizantins, musulmans, britànics, etc. És coneguda per la presència del Cavallers de Sant Joan. Des de maig de l’any passat forma part de la Unió Europea.
Història En el 1000 adC, els fenicis van ocupar les illes, i les van cridar "Malalt" (Refugi Segur). En el 736 adC, els grecs van ocupar la illa convertint-la en la colònia de Melita. Les illes van passar després al control de Cartago (en 400 adC) i després de Roma en 218 adC Les illes van prosperar sota el domini romà. Durant aquest temps Malta va ser considerada un municipium i una feodorata civitas. Encara es conserven moltes restes de la presència romana, testificant la propera relació entre maltesos i els romans El Lloc de Malta de 1565 . Després d'un breu domini bizantí en 533 i, un probable saqueig dels vándalos, van ser conquistades en 870 pels àrabs, la influència dels quals pot ser trobada en la moderna llengua maltesa, una llengua fortament romanitzada que originalment deriva de l’àrab vernacle. En 1090, els àrabs van ser finalment substituïts pels normans de Sicília, amb el que Malta va tornar a ser cristiana. Va anar en aquesta època quan va ser creada la noblesa maltesa, que encara roman avui dia: hi ha 32 títols que encara s'usen, sent el més antic dels Barons de Djar il Bniet i Buqana. A partir de 1282 Malta passa a formar part de la Corona d'Aragó,juntament a Sicília, després de la conquesta pels almogavars catalans i aragonesos de Roger de Lauria. AL passar en el segle XVI la Corona d'Aragó i els seus dominis de la Corona a la monarquia hispànica, en el 1530, el Rei Carlos I d'Espanya donó aquestes illes als Cavallers Hospitalaris, en aquell moment coneguts com l'Ordre de San Juan de Jerusalem i Rodas, ja que Solimán el Magnífic els acabava d'expulsar de les seves fortificacions en Rodas. Els Cavallers Hospitalaris, millor coneguts com l'Ordre de Malta, mitjançant intervenció del Papa Clement VII, no només van obtenir Malta, sinó que també van rebre Trípoli, tot això sota la condició de romandre neutrals en conflictes entre nacions cristianes. En 1565, 40.000 soldats otomans de Solimán el Magnífic van assetjar Malta amb l'objectiu d'annexionar-la a l’imperi Otomà (vegi's Gran Lloc de Malta). Com en aquella època, els musulmans dominaven el nord d'Àfrica, la caiguda de Malta hagués lliurat protecció als vaixells mercants otomans que navegués al llarg de tot el Mediterrani. Després de la derrota turca, tant espanyols com turcs van perdre interès a controlar en la seva totalitat el Mediterrani. Per a protegir la illa de futurs desembarcaments turcs, es va construir una ciutat fortificada en la península del munti Sceberras, batejada La Valeta, en honor del Gran Maestre Jean Parisot de la Valette. El domini dels Cavallers Hospitalaris va acabar quan Napoleó va conquistar les illes en 1798 (vegi's Conquesta francesa de Malta). L'ocupació francesa va ser impopular, no obstant això, a causa de la seva negativa actitud cap a la religió. Els maltesos es van rebel•lar contra ells, i els francesos van ser forçats darrere de les fortificacions. Gran Bretanya, en conjunt amb el Regne de les Dues Sicilias, va enviar municions i ajuda. Els britànics també van enviar la seva flota, que instigava un bloqueig a les illes. Les aïllades forces franceses, sota el general Claude-Henri Belgrande de Vaubois es van rendir en 1800, i els britànics van prendre el control de les illes, convertint-se en un protectorat i va ser presentat per diversos líders maltesos a Sir Alexander Ball. . En 1814, com part del Tractat de París, Malta va passar a ser oficialment parteix de l'Imperi Britànic. A causa de la seva proximitat amb el Canal de Suez va passar a ser usada com port d'escala cap a la Índia i va ser caserna general de la flota fins a mitjans de la dècada de 1930 . La independència de Malta va ser concedida el 21 de setembre de 1964 .
La visita
La nostra visita se centrarà en la capital: La Valletta, que rebé el nom en memòria del defensor d’aquesta ciutat amurallada contra els invasors turcs el segle XVI. Té molts edificis interessants i palaus de l’Ordre de Malta per visitar. Una passejada per la ciutat, simplement, és una meravella..
En la Catedral de San Juan, construïda en el 1577, es pot apreciar el llenç de La decapitación de San Juan, del mestre Michelangelo dóna Caravaggio, qui va viure uns mesos en la illa però va ser expulsat per cometre assassinat. En la seu de govern, situada en l'antic Palau del Gran Maestre l'Armeria, es poden apreciar més de 5.000 armadures de l'Ordre de Malta. En La Valeta es troba el museu de Belles Arts, el museu d'Arqueologia, el Fort Sant Elmo i el Museu de la Inquisició.
Quant a història, els museus Marítim i del Gran Lloc de 1565, revelen el passat belicoso de les petites illes. El Museu Nacional de la Guerra i el Refugi de la Segona Guerra Mundial mostren informació sobre conflictes més recents.
Dissabte
19
Tunissia/Cartago TUNISIA ( CÀRTAGO I SIDO BOU SAID )
Fundada l’any 810 a de c, la ciutat de Cartago està situada a l’extrem Nord-est del Magreb, al golf mediterrani de Tunísia. La seva privilegiada situació geogràfica va permetre el desenvolupament d’un imperi polític i comercial.
Els mariners cartaginesos foren dignes successors dels navegants fenicis. Varen estendre la sobirania de Cartago sobre les colònies fenicis del mediterrani occidental i en fundaren moltes més.
Entre les colònies cartagineses podem destacar les grans illes del mediterrani com: Còrsega, Cerdanya, Balears i una part de Sicília.
De l’any 264 a d c s’iniciaren les Guerres Púniques enfrontant l’imperi romà amb el cartaginès. El 146 de la nostra era, els romans destruïren la ciutat, desapareixent els darrer restes de civilització fenícia.
Conta la llegenda que Cartago va ser fundada en el 814 adC per Elisa o Dido, germana de Pigmalión, rei de Tir. Dido havia escapat de la ciutat de Tir, en Fenícia, perquè la seva germano Pigmalión ambicionant un tresor de Siqueo, espòs de Dido, la va obligar a convèncer a Siqueo que li revelés la seva ubicació. Dido li va dir a Pigmalión que busqués el tresor en un lloc equivocat i ell, confiat, va assassinar a Siqueo i va córrer a buscar el tresor en un lloc mentre Dido ho desenterrava de la seva veritable ubicació. Amb el tresor i els seus seguidors es va embarcar a les costes mediterrànies del Africa (Dux facti erat femina. Era una dona la qual dirigiria l'empresa). Va arribar a la regió habitada pels libios i els va convèncer li obsequiessin una porció la terra per a fundar una ciutat i van prometre regalar-li el que ocupés una pell sencera de bou. Ella va manar a tallar la pell en fines entenimentades i així va demarcar els grans límits del que es convertiria en Cartago. Hi ha dues versConta la llegenda que Cartago va ser fundada en el 814 adC per Elisa o Dido, germana de Pigmalión, rei de Tir. Dido havia escapat de la ciutat de Tir, en Fenícia, perquè la seva germano Pigmalión ambicionant un tresor de Siqueo, espòs de Dido, la va obligar a convèncer a Siqueo que li revelés la seva ubicació. Dido li va dir a Pigmalión que busqués el tresor en un lloc equivocat i ell, confiat, va assassinar a Siqueo i va córrer a buscar el tresor en un lloc mentre Dido ho desenterrava de la seva veritable ubicació. Amb el tresor i els seus seguidors es va embarcar a les costes mediterrànies del Africa (Dux facti erat femina. Era una dona la qual dirigiria l'empresa). Va arribar a la regió habitada pels libios i els va convèncer li obsequiessin una porció la terra per a fundar una ciutat i van prometre regalar-li el que ocupés una pell sencera de bou. Ella va manar a tallar la pell en fines entenimentades i així va demarcar els grans límits del que es convertiria en Cartago. Hi ha dues versions de la seva mort. La primera afirma que Jarbas, el rei dels libios, va voler casar-se amb ella. Però Dido, fidel al record del seu espòs, es va suïcidar apunyalant-se en el cor. L'altra versió és la qual apareix en la Eneida de Virgili. En ella es relata com Dido, abandonada per Enees, es clava l'espasa d'aquest en l'estómac i es llança a la pira on havia ordenat cremar les possessions d'Enees, abandonades en Cartago, i ja podrides.ions de la seva mort. La primera afirma que Jarbas, el rei dels libios, va voler casar-se amb ella. Però Dido, fidel al record del seu espòs, es va suïcidar apunyalant-se en el cor. L'altra versió és la qual apareix en la Eneida de Virgili. En ella es relata com Dido, abandonada per Enees, es clava l'espasa d'aquest en l'estómac i es llança a la pira on havia ordenat cremar les possessions d'Enees, abandonades en Cartago, i ja podrides.
La Visita
Podem anar a visitar Càrtago ,
Cartago va ser una ciutat antiga, situada a 17 km de la ciutat de Tunis (a l'actual Tunísia). Va ser la capital de l'estat cartaginès fins a l'any 146 aC, i després ciutat romana important.
Orígens i fundació
Originàriament va ser una colònia fenícia, fundada, segons la tradició, l'any 814 aC per la llegendària Dido o Elisa, que havia fugit de Tir. Cartago es va establir mitjançant la compra de territoris al nadius pels que es va pagar un tribut durant segles. Va col•laborar estretament amb la colònia fenícia d'Útica, fundada 287 anys abans. Segons la llegenda la seva creixent prosperitat va provocar l'atac d'Hiarbes, rei dels númides que va oferir a Dido (Elisa), la fundadora i germana del rei Pigmalió de Tir, o bé casar-se amb ell, o la guerra, i ella, fidel al seu espòs, es va suïcidar.
N'ha estat discutida recentment la data de fundació, ja que les troballes arqueològiques més antigues són, com a màxim, del segle VIII aC. De l'època cartaginesa no són coneguts vestigis de la ciutat, arrasada pels romans el 146 aC, a la fi de la tercera guerra púnica, després d'un setge desesperat i famós. En resten, però, l'estructura del port, un santuari anomenat arbitràriament de Salambó, dedicat a Tanit i a Baal-hammon, i un gran conjunt de necròpolis.
Aquest cementiri, malgrat que forma una gran unitat, és citat a la bibliografia amb diversos noms segons els sectors. La part més antiga, dels segles VII-VI aC, correspon a les zones anomenades de Dermech i Douimes. Segueixen Ancona, del segle V aC, Ard el Kheraib i Dar el Morali, del segle IV aC, mentre que l'època final es troba representada sobretot a les zones de Santa Mònica i Odèon.
Els objectes trobats a la necròpoli són la base essencial per al coneixement de la cultura material de la ciutat durant l'època púnica, conservats ara sobretot al Musée du Bardo de Tunis.
Diumenge
20
Tornada a Barcelona
Dilluns
21
ARRIBADA PORT BARNA
15
Florència
Florència és considerada com el bressol del Renaixement i destaca per la seva riquesa arquitectònica i els seus museus. El domini de la ciutat per part de la família dels Mèdici és fonamental per entendre el paper d'aquesta ciutat a la història de l'art.
El desenvolupament literari, artístic i científic que es va esdevenir a Florència als segles XIV-XVI va tenir com a motor principal l'amor pels diners per part dels florentins i la seva ànsia d'ostentació de la riquesa.
Afegit a això, la crisi de l'Església Catòlica (especialment la controvèrsia sobre el Papat d'Avinyó a França i el Gran Cisma), juntament amb els efectes desastrosos de la pesta negra, va comportar una revisió crítica dels valors medievals que va donar com a resultat una revaloració dels valors de l'antiguitat clàssica. Florència es va beneficiar tant materialment com culturalment d'aquest gran canvi social.
La visita
Al cor de la ciutat es troba la font de Neptú (Fontana di Nettuno), una obra mestra de l'escultura marmòria.
El riu Arno, que passa enmig de la part vella de la ciutat, ocupa un lloc rellevant en la història florentina. Un dels ponts, en concret, és únic: el Ponte Vecchio, característic per la multitud de botiguetes que s'hi construïren al damunt. Realitzat per primera vegada pels etruscos en temps molt reculats, aquest pont és l'únic de la ciutat que va restar indemne durant la Segona Guerra Mundial.
El palau més famós de la ciutat és el Palazzo Vecchio, que ha esdevingut un monument a la família dels Mèdici que va dominar Florència durant el segle XV. Ben a la vora hi trobem els Uffizi (Galleria degli Uffizi), un dels museus d'art de més anomenada d'arreu del món. A més a més dels Uffizi, Florència compta amb d'altres museus: el Bargello es concentra en l'escultura, i s'hi allotgen moltes obres mestres de Donatello, Giambologna i Miquel Àngel. La col•lecció de l'Acadèmia (Accademia) compta amb el David de Miquel Àngel i els seus Esclaus.
A l'altra riba de l'Arno (l'oltrarno per als florentins) trobem el gran Palau Pitti (Palazzo Pitti), decorat amb la col•lecció privada dels Mèdici. Al costat del palau es troba el Jardí de Bòboli (Giardino di Boboli), elaboradament decorat amb moltes escultures d'interès.
L'església de Santa Croce conté les tombes monumentals de Galileu, Miquel Àngel, el Dant i altres persones famoses de la història florentina.
La joia arquitectònica de Florència és la catedral de Santa Maria del Fiore, coneguda simplement com "el Duomo" (és a dir, "la cúpula"). També és digne d'esmentar-se l'adjacent Baptisteri de Sant Joan, amb les famoses portes de bronze de Gioberti.
Dimecres
16
Roma
Roma és la capital d'Itàlia i l'antiga capital de l'imperi Romà, és una de les ciutats turístiques i culturals per excel•lència, no només per les seves restes romanes, si no també per tenir autèntiques joies del Renaixement i del Barroc . És coneguda com “la ciutat dels set turons” (Aventí, Capitoli, Celi, Esquilí, Palatí, Quirinal i Viminal), turons que marquen l'origen i el desenvolupament territorial de la Ciutat.
A la zona oest de la ciutat, es troba el Vaticà, un estat independent d'Itàlia, centre de l'Esglèsia Catòlica, que també visitarem.
L'origen de la ciutat es situa cap al segle VIII abans de Crist, quan a poc a poc s'ajuntaren els habitants dels diferents turons que l'enmarquen. Les primeres construccions romanes que trobam a la ciutat daten del segle VI adC.
La llegenda sobre l'origen de Roma conta que els bessons Ròmul i Rem, fills de Mart, foren abandonats quan varen néixer, afortunadament, una lloba els va trobar i els va alletar, els nadons varen aconseguir créixer sans i forts. Però una vegada adults Ròmul va matar al seu germà i va fundar Roma. Avui en dia el símbol de la ciutat segueix essent la lloba i els dos nens.
La nostra estada a Roma no serà molt llarga, però intentarem que sigui suficient per a adonar-nos de la importància històrica d'aquesta ciutat, i per a acabar amb ganes de tornar-hi per a poder descobrir més tranquil•lament els seus carrers i la seva gent.
La nostra visita consisteix en una passejada pel centre de Roma des del Coliseu fins a la Ciutat del Vaticà fent moltes i diverses parades per observar les obres d'art que ens anirem trobant al llarg de tot el camí.
La visita:
1. COLISEU
El Coliseu és una autèntica meravella arquitectònica de l'antiguitat i símbol de la Ciutat Eterna en el món sencer. El Coliseu és el major i més espectacular edifici construït en època romana, on es celebraven les famoses lluites de gladiadors i feres.
Fou construït en vuit anys (72- 80 d. C) per la dinastia Flavia (d'aquí que també es conegui amb el nom d'amfiteatre Flavi) sobre els terrenys ocupats pel llac artificial del Domus Aurea, la magnifica residència de l'emperador Neró.
Per la seva inauguració es celebraren cent dies de jocs. En el Coliseu tenien cabuda 60,000 espectadors, que entraven a través dels 80 arcs enumerats. La programació dels jocs consistia en caceres de feres al matí, execucions de condemnats al migdia i combats de gladiadors a la tarda.
La zona subterrània, en el centre de l'arena, es destinava a les gàbies dels animals .
Durant l'Edat Mitjana el Coliseu fou transformat en una fortalesa i fou, posteriorment, utilitzat com un magatzem de materials per a la construcció.
2. FORO ROMÀ:
El Foro Romà és la zona arqueològica més important de la ciutat. Era el centre de la vida pública romana, la zona en torn a la que es desenvolupà l'Antiga Roma. Aquesta zona fou ocupada i poblada durant el segle VII a. C. El Foro és convertí en el centre de les activitats polítiques, religioses i comercials de l'antiga Roma.
Alguns dels edificis principals que allà s'ubicaven eren les basíliques, utilitzades per les reunions de negocis i per l'administració de justícia, la Cúria, que era la seu del Senat, temples, arcs triunfals, monuments, escultures, ... travessades per la Via Sacra, que era la via de processó que connectava el Foro amb el Coliseu.
Els monuments del Foro Romà foren coberts en la seva pràctica totalitat durant l'Edat Mitjana i utilitzats com a zona de pastura bovina. No fou fins al segle XIX que es començà la recuperació i restauració de la zona.
3. PIAZZA CAMPIDOGLIO:
Aquesta plaça és l'antiga seu del temple més important del culte a l'Estat, per això és considerada la primera plaça moderna de Roma.
El Campidoglio ha estat sempre un lloc predominant en la vida de la ciutat des de la seva primera construcció al segle XII, com a centre de l'administració municipal.
La plaça, tal i com està en l'actualitat, fou dissenyada per Miquel Angel al 1536, un dels artistes més grans del Renaixement i de tots els temps. La plaça s'orientà en aquests moments cap a la Basílica de Sant Pere, (abans estava orientada al Foro Romà) , aquest és un fet molt simbòlic ja que implica un canvi de mirada durant la Roma del Renaixement, passant a reconèixer a l'església com a la màxima autoritat de la Ciutat.
4. EL PANTEÓ:
El Panteó és una de les obres mestres més impressionants de l'arquitectura de tots els temps. És un temple circular construït a principis de l' Imperi Romà. Fou edificat durant l'època de l'emperador Adriano, en el segle II d.C., amb la intenció de que fos un temple dedicat a tots els Déus.
A l'any 608 el temple fou entregat per l'emperador com a donatiu al Papa Bonifaci IV, que el transformà en una església dedicada a la Verge i a tots els sants i màrtirs. Avui en dia el Panteó és considerat com una de les estructures més ben conservades de l'antiguitat.
L'edifici és un clar exemple de la perfecció de l'arquitectura romana. Allà es troba la tomba de Rafael
5. PLAZA NAVONA:
és una de les places més famoses de Roma degut a la seva bellesa i a les obres Barroques que allà es troben.
La plaça es troba situada al centre de Roma sobre un antic circ romà (el circ de l'emperador Domiciano, s.I d.C.), la plaça conserva les dimensions del traçat original i té forma elíptica.
És considerada una de les meravelles del Barroc. La “Fontana dei Fiumi” , també coneguda com les fonts dels quatre rius de Bernini, fou construïda al 1651 per un dels artistes més destacats del Barroc, Bernini. En aquesta plaça també es troba ubicada d'església de Santa Inès, de Francesco Borromini.
La font de Bernini representa els quatre rius coneguts en l'època Barroca com els més grans de cada continent: el riu de la Plata, el Daubi, el Ganges i el Nil. Bernini a través de les figures de la font expressà la seva opinió sobre l'església de Santa Inès, que fou realitzada pel seu rival: Borromini.
En el passat la Plaça Navona era una zona de mercat i un escenari de grans festes, durant les quals s'inundava parcialment per a ser l'escenari de les passarel•les dels carruatges de les famílies aristocràtiques. Avui en dia, segueix ocupant un paper central en la vida de la Ciutat Eterna.
6. FONTANA DE TREVI:
Si el temps ens ho permet ens desviarem una mica del camí per arribar fins a la Fontana de Trevi. Aquesta és la font més gran i més ambiciosa de totes les fonts Barroques de Roma. Es troba situada a l'encreuament de tres carrers, i marca el límit d'antic aqüeducte romà “l'Aqua Virgo” que subministrava aigua a l'Antiga ciutat de Roma.
La Font és una exaltació de l'aigua com a símbol de vida , benestar i canvi. Fou dissenyada al segle XVIII per l'arquitecte Nicola Salvi.
La Font resulta molt impactant pel contrast que hi ha entre les seves grans dimensions i les petites dimensions de la plaça on està ubicada.
7. LA CIUTAT DEL VATICÀ
Acabarem la passejada a la Ciutat del Vaticà.
La Ciutat del Vaticà és un estat independent des del 1929, arrel dels pactes de Letran. Està edificada en el lloc en que San Pedro va sofrir martiri i on fou sepultat. És l'Estat independent més petit del Món, tant en àrea com en població.
En el segle IV d.C., l'emperador romà Constantí (primer emperador cristià) va edificar una basílica, que fou successivament destruïda i reconstruïda al llarg de 120 anys (des del 1506 fins al 1626). En aquest darrer projecte de reconstrucció i ampliació de la nova església, que passaria a ser la més gran del món (22,000 m2 de superficie total), participaren els arquitectes de més renom de l'època: Bramante, Miquel Àngel i Maderno, entre molts d'altres.
Al Vaticà és el lloc on es troba la Santa Sede, que és la màxima institució de Govern de l'església catòlica.
La Ciutat del Vaticà inclou el turó del Vaticà (mons vaticanus, nom d'origen pre-cristià) i els Camps del Vaticà, on hi ha la Basílica de Sant Pere, la Capella Sixtina i els Museus del Vaticà. També pertanyen al Vaticà altres edificis de dins de Roma però externs a la Ciutat.
Dijous
17
Pompeia/Nàpols
Nàpols (en italià Napoli, en napolità Napule) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la capital de la regió de la Campània. Nàpols supera el milió d'habitants (anomenats napolitans), i els tres milions si considerem la seva àrea metropolitana. Està situada a meitat de camí entre el Vesuvi i una altra àrea volcànica, els Campi Flegrei.
Pompeia (en llatí Pompeii, en grec Pompeia, en italià Pompei) fou una ciutat de la Campània a la Badía de Nàpols a la desembocadura del Sarnus (Sarno) i al peu del Vesuvi, entremig d'Herculà i Stabia.
Estrabó diu que era una ciutats del oscs que després fou ocupada pels estrucs i més tard pels samnites, que barrejats van originar el poble dels campanis.
Va passar a Roma amb la resta de Campània: el 310aC és esmentada per primer cop quan una flota dirigida per P. Cornelius hi va desembarcar i des allí van assolar el territori de Nucèria.
L'explosió del Vesuvi el 79.
A la segona meitat del segle I aC la ciutat va esdevenir lloc preferit dels romans per les seves segones residències. Moltes vil•les es van construir a la ciutat i rodalies. Ciceró hi va tenir una vil•la. La ciutat va continuar igual sota l'Imperi i era cada vegada més important. Sota Agust probablement va rebre una nova colònia (Colonia Veneria Cornelia Pompeia).
Seriosos disturbis es van produir el 59 entre els ciutadans i els colons vinguts de Nucèria, amb força persones mortes i ferides; com a càstig es van prohibir les obres de teatre i les exhibicions de gladiadors per 10 anys. El 5 de febrer del 63 va patir un terratrèmol i va quedar parcialment destruïda. Just s'havia reconstruït quan fou colgada de cendra per l'explosió del Vesuvi el 79.
La ciutat no fou reconstruïda fins al segle XIX amb el nom de Valle di Pompei a l'entorn del santuari de la Mare de Déu del Roser, important centre de pelegrinatge.
El 1748 es va començar a excavar i els treballs regulars van començar el 1755. Les principals troballes a les excavacions són extensament explicades en italià a excavacions arqueologuiques de Pompeia ,en itàlia
La visita
La visita del cor de la ciutat resulta interessant i en especial la zona anomenada Toledo i Castel Nuevo, on es poden trobar multitud de restes arqueològiques. La visita del barri espanyol és també de gran atractiu. Una altra zona interessant és la visita del castell dell’Ovo i Chiapa (barri coster).
POMPEIA
És la ciutat romana millor conservada del món i es troba situada a tan sols 20 minuts de la ciutat de Nàpols. El 24 d’agost de l’any 79 d JC, una sobtada erupció volcànica del Vesuvi sepultà aquesta pròspera ciutat. Per la seva magnífica conservació de les edificacions, és molt interessant visitar el foro, el teatre, l’amfiteatre, les termes, lupanar i algunes de les vivendes com la casa del Faune o la casa del Vettii.
Divendres
18
Malta/ La Valetta
MALTA- LA VALLETTA
L’arxipèlag de Malta està configurat per les illes de Malta, Gozo, Comino i illots deshabitats. Està a 93 km de Sicília i sempre ha estat una illa molt desitjada pels diferents pobles colonitzadors. Per aquestes illes han passat molts de pobles: sicilians, bizantins, musulmans, britànics, etc. És coneguda per la presència del Cavallers de Sant Joan. Des de maig de l’any passat forma part de la Unió Europea.
Història En el 1000 adC, els fenicis van ocupar les illes, i les van cridar "Malalt" (Refugi Segur). En el 736 adC, els grecs van ocupar la illa convertint-la en la colònia de Melita. Les illes van passar després al control de Cartago (en 400 adC) i després de Roma en 218 adC Les illes van prosperar sota el domini romà. Durant aquest temps Malta va ser considerada un municipium i una feodorata civitas. Encara es conserven moltes restes de la presència romana, testificant la propera relació entre maltesos i els romans El Lloc de Malta de 1565 . Després d'un breu domini bizantí en 533 i, un probable saqueig dels vándalos, van ser conquistades en 870 pels àrabs, la influència dels quals pot ser trobada en la moderna llengua maltesa, una llengua fortament romanitzada que originalment deriva de l’àrab vernacle. En 1090, els àrabs van ser finalment substituïts pels normans de Sicília, amb el que Malta va tornar a ser cristiana. Va anar en aquesta època quan va ser creada la noblesa maltesa, que encara roman avui dia: hi ha 32 títols que encara s'usen, sent el més antic dels Barons de Djar il Bniet i Buqana. A partir de 1282 Malta passa a formar part de la Corona d'Aragó,juntament a Sicília, després de la conquesta pels almogavars catalans i aragonesos de Roger de Lauria. AL passar en el segle XVI la Corona d'Aragó i els seus dominis de la Corona a la monarquia hispànica, en el 1530, el Rei Carlos I d'Espanya donó aquestes illes als Cavallers Hospitalaris, en aquell moment coneguts com l'Ordre de San Juan de Jerusalem i Rodas, ja que Solimán el Magnífic els acabava d'expulsar de les seves fortificacions en Rodas. Els Cavallers Hospitalaris, millor coneguts com l'Ordre de Malta, mitjançant intervenció del Papa Clement VII, no només van obtenir Malta, sinó que també van rebre Trípoli, tot això sota la condició de romandre neutrals en conflictes entre nacions cristianes. En 1565, 40.000 soldats otomans de Solimán el Magnífic van assetjar Malta amb l'objectiu d'annexionar-la a l’imperi Otomà (vegi's Gran Lloc de Malta). Com en aquella època, els musulmans dominaven el nord d'Àfrica, la caiguda de Malta hagués lliurat protecció als vaixells mercants otomans que navegués al llarg de tot el Mediterrani. Després de la derrota turca, tant espanyols com turcs van perdre interès a controlar en la seva totalitat el Mediterrani. Per a protegir la illa de futurs desembarcaments turcs, es va construir una ciutat fortificada en la península del munti Sceberras, batejada La Valeta, en honor del Gran Maestre Jean Parisot de la Valette. El domini dels Cavallers Hospitalaris va acabar quan Napoleó va conquistar les illes en 1798 (vegi's Conquesta francesa de Malta). L'ocupació francesa va ser impopular, no obstant això, a causa de la seva negativa actitud cap a la religió. Els maltesos es van rebel•lar contra ells, i els francesos van ser forçats darrere de les fortificacions. Gran Bretanya, en conjunt amb el Regne de les Dues Sicilias, va enviar municions i ajuda. Els britànics també van enviar la seva flota, que instigava un bloqueig a les illes. Les aïllades forces franceses, sota el general Claude-Henri Belgrande de Vaubois es van rendir en 1800, i els britànics van prendre el control de les illes, convertint-se en un protectorat i va ser presentat per diversos líders maltesos a Sir Alexander Ball. . En 1814, com part del Tractat de París, Malta va passar a ser oficialment parteix de l'Imperi Britànic. A causa de la seva proximitat amb el Canal de Suez va passar a ser usada com port d'escala cap a la Índia i va ser caserna general de la flota fins a mitjans de la dècada de 1930 . La independència de Malta va ser concedida el 21 de setembre de 1964 .
La visita
La nostra visita se centrarà en la capital: La Valletta, que rebé el nom en memòria del defensor d’aquesta ciutat amurallada contra els invasors turcs el segle XVI. Té molts edificis interessants i palaus de l’Ordre de Malta per visitar. Una passejada per la ciutat, simplement, és una meravella..
En la Catedral de San Juan, construïda en el 1577, es pot apreciar el llenç de La decapitación de San Juan, del mestre Michelangelo dóna Caravaggio, qui va viure uns mesos en la illa però va ser expulsat per cometre assassinat. En la seu de govern, situada en l'antic Palau del Gran Maestre l'Armeria, es poden apreciar més de 5.000 armadures de l'Ordre de Malta. En La Valeta es troba el museu de Belles Arts, el museu d'Arqueologia, el Fort Sant Elmo i el Museu de la Inquisició.
Quant a història, els museus Marítim i del Gran Lloc de 1565, revelen el passat belicoso de les petites illes. El Museu Nacional de la Guerra i el Refugi de la Segona Guerra Mundial mostren informació sobre conflictes més recents.
Dissabte
19
Tunissia/Cartago TUNISIA ( CÀRTAGO I SIDO BOU SAID )
Fundada l’any 810 a de c, la ciutat de Cartago està situada a l’extrem Nord-est del Magreb, al golf mediterrani de Tunísia. La seva privilegiada situació geogràfica va permetre el desenvolupament d’un imperi polític i comercial.
Els mariners cartaginesos foren dignes successors dels navegants fenicis. Varen estendre la sobirania de Cartago sobre les colònies fenicis del mediterrani occidental i en fundaren moltes més.
Entre les colònies cartagineses podem destacar les grans illes del mediterrani com: Còrsega, Cerdanya, Balears i una part de Sicília.
De l’any 264 a d c s’iniciaren les Guerres Púniques enfrontant l’imperi romà amb el cartaginès. El 146 de la nostra era, els romans destruïren la ciutat, desapareixent els darrer restes de civilització fenícia.
Conta la llegenda que Cartago va ser fundada en el 814 adC per Elisa o Dido, germana de Pigmalión, rei de Tir. Dido havia escapat de la ciutat de Tir, en Fenícia, perquè la seva germano Pigmalión ambicionant un tresor de Siqueo, espòs de Dido, la va obligar a convèncer a Siqueo que li revelés la seva ubicació. Dido li va dir a Pigmalión que busqués el tresor en un lloc equivocat i ell, confiat, va assassinar a Siqueo i va córrer a buscar el tresor en un lloc mentre Dido ho desenterrava de la seva veritable ubicació. Amb el tresor i els seus seguidors es va embarcar a les costes mediterrànies del Africa (Dux facti erat femina. Era una dona la qual dirigiria l'empresa). Va arribar a la regió habitada pels libios i els va convèncer li obsequiessin una porció la terra per a fundar una ciutat i van prometre regalar-li el que ocupés una pell sencera de bou. Ella va manar a tallar la pell en fines entenimentades i així va demarcar els grans límits del que es convertiria en Cartago. Hi ha dues versConta la llegenda que Cartago va ser fundada en el 814 adC per Elisa o Dido, germana de Pigmalión, rei de Tir. Dido havia escapat de la ciutat de Tir, en Fenícia, perquè la seva germano Pigmalión ambicionant un tresor de Siqueo, espòs de Dido, la va obligar a convèncer a Siqueo que li revelés la seva ubicació. Dido li va dir a Pigmalión que busqués el tresor en un lloc equivocat i ell, confiat, va assassinar a Siqueo i va córrer a buscar el tresor en un lloc mentre Dido ho desenterrava de la seva veritable ubicació. Amb el tresor i els seus seguidors es va embarcar a les costes mediterrànies del Africa (Dux facti erat femina. Era una dona la qual dirigiria l'empresa). Va arribar a la regió habitada pels libios i els va convèncer li obsequiessin una porció la terra per a fundar una ciutat i van prometre regalar-li el que ocupés una pell sencera de bou. Ella va manar a tallar la pell en fines entenimentades i així va demarcar els grans límits del que es convertiria en Cartago. Hi ha dues versions de la seva mort. La primera afirma que Jarbas, el rei dels libios, va voler casar-se amb ella. Però Dido, fidel al record del seu espòs, es va suïcidar apunyalant-se en el cor. L'altra versió és la qual apareix en la Eneida de Virgili. En ella es relata com Dido, abandonada per Enees, es clava l'espasa d'aquest en l'estómac i es llança a la pira on havia ordenat cremar les possessions d'Enees, abandonades en Cartago, i ja podrides.ions de la seva mort. La primera afirma que Jarbas, el rei dels libios, va voler casar-se amb ella. Però Dido, fidel al record del seu espòs, es va suïcidar apunyalant-se en el cor. L'altra versió és la qual apareix en la Eneida de Virgili. En ella es relata com Dido, abandonada per Enees, es clava l'espasa d'aquest en l'estómac i es llança a la pira on havia ordenat cremar les possessions d'Enees, abandonades en Cartago, i ja podrides.
La Visita
Podem anar a visitar Càrtago ,
Cartago va ser una ciutat antiga, situada a 17 km de la ciutat de Tunis (a l'actual Tunísia). Va ser la capital de l'estat cartaginès fins a l'any 146 aC, i després ciutat romana important.
Orígens i fundació
Originàriament va ser una colònia fenícia, fundada, segons la tradició, l'any 814 aC per la llegendària Dido o Elisa, que havia fugit de Tir. Cartago es va establir mitjançant la compra de territoris al nadius pels que es va pagar un tribut durant segles. Va col•laborar estretament amb la colònia fenícia d'Útica, fundada 287 anys abans. Segons la llegenda la seva creixent prosperitat va provocar l'atac d'Hiarbes, rei dels númides que va oferir a Dido (Elisa), la fundadora i germana del rei Pigmalió de Tir, o bé casar-se amb ell, o la guerra, i ella, fidel al seu espòs, es va suïcidar.
N'ha estat discutida recentment la data de fundació, ja que les troballes arqueològiques més antigues són, com a màxim, del segle VIII aC. De l'època cartaginesa no són coneguts vestigis de la ciutat, arrasada pels romans el 146 aC, a la fi de la tercera guerra púnica, després d'un setge desesperat i famós. En resten, però, l'estructura del port, un santuari anomenat arbitràriament de Salambó, dedicat a Tanit i a Baal-hammon, i un gran conjunt de necròpolis.
Aquest cementiri, malgrat que forma una gran unitat, és citat a la bibliografia amb diversos noms segons els sectors. La part més antiga, dels segles VII-VI aC, correspon a les zones anomenades de Dermech i Douimes. Segueixen Ancona, del segle V aC, Ard el Kheraib i Dar el Morali, del segle IV aC, mentre que l'època final es troba representada sobretot a les zones de Santa Mònica i Odèon.
Els objectes trobats a la necròpoli són la base essencial per al coneixement de la cultura material de la ciutat durant l'època púnica, conservats ara sobretot al Musée du Bardo de Tunis.
Diumenge
20
Tornada a Barcelona
Dilluns
21
ARRIBADA PORT BARNA
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
